L’aigua ‘artificial’ del Besòs

La sequera persistent deixa sense cabal natural el riu, que s’abasteix d’aigua de les depuradores

“Els nostres rius són depuradora depenents, perquè gairebé no tenim aportació natural”, resumeix el responsable de medi fluvial del Consorci Besòs-Tordera, Manel Isnard. I és que les aigües que veiem a les nostres lleres provenen del tractament d’aigües residuals de persones i empreses, i també de les conques del Ter i el Llobregat. Aquesta dependència va arribar al màxim a l’estiu, com va concloure una estudi del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que confirmava que al juliol passat, el 100% de l’aigua del riu Besòs provenia de les depuradores.

“Al Vallès han de caure uns 640 litres de pluja a l’any per tenir una bona aportació natural i entre el 2021 i el 2022 només ha plogut 769 litres, gairebé la precipitació del 2020, el que suposa un dèficit hídric acumulat”, argumenta Isnard, tot destacant la importància de la injecció d’aigües que permeten mantenir el sistema fluvial en conques fluvials: “Sense aquesta aportació, el Besòs seria un riu gairebé sec, que és l’aspecte que presenten alguns dels seus afluents com el Tenes o el Congost”.
Les aportacions naturals d’aigua al Besòs venen de rius i surgències de la muntanya, ja sigui de Sant Llorenç, del Montseny, dels Cingles de Bertí i de la Serralada litoral.

El 5% de la fracció no biodegradable a les depuradores es mostra com a escuma blanca en els salts del riu Besòs Pilar Abián

Escuma

La massa blanca que moltes vegades arrossega el riu prové del 4% de matèria no biodegradable que les depuradores no poden filtrar. “Els salts d’aigua com el que hi ha al pont de la Roca, a Montcada, evidencien la creació d’una escuma que és totalment impossible d’eliminar i que afecta a la salut del riu”, subratlla Isnard, qui recorda que això no impedeix la recuperació progressiva de la fauna i de la flora autòctona, “amb peixos com són els barbs o les bagres que són la dieta del bernat pescaire, el corbmarí, l’esplugabous o la llúdriga, freqüents a la llera”.

Etiquetes:

Deixa un comentari