Testimonis en primera persona trenquen tabús a la jornada ‘Maternitat i (dis)capacitats’
L’acte va tenir lloc el passat divendres a la Casa de la Vila en el marc del programa del Dia de la Dona
La maternitat de les persones amb diversitat funcional, qui cuida als cuidadors o qui es farà càrrec dels fills amb necessitats especials si un dia no hi són els progenitors. Són només alguns dels temes que es van posar sobre la taula a la jornada ‘Maternitat i (dis)capacitats’ celebrada el passat divendres a la tarda a la sala institucional de la Casa de la Vila. L’acte, promogut des de la Regidoria d’Igualtat, Feminismes i LGTBI, s’emmarca en el programa d’activitats de commemoració del 8M.
L’ alcaldessa, Laura Campos (ECP), va obrir la jornada reivindicant que “les dones amb discapacitat, a dia d’avui no tenen garantits el seu dret a ser mares ni el fet de poder formar una família, així com tampoc el dret a decidir sobre el seu propi cos”. Campos va felicitar les assistents per parlar “sense tabús” i va reclamar que “calen moltíssimes més polítiques públiques vinculades a la discapacitat que reconeguin tots aquests drets i més espais oberts i públics com aquest per poder visibilitzar la situació”.
Les dones amb discapacitat, a dia d’avui no tenen garantits el seu dret a ser mares ni el fet de poder formar una família, així com tampoc el dret a decidir sobre el seu propi cos
Laura Campos, alcaldessa
Tot seguit, va intervenir la professora i investigadora de la UOC Asun Pié, qui es va fer ressò de testimonis colpidors en relació a la maternitat i la discapacitat tant des de l’àmbit dels afectats com dels professionals de la salut. “Necessàriament, hem de reorganitzar aquestes cures que ara passen en els domicilis, que tenen aïllament, a unes cures en xarxa, a cures que impliquin d’alguna manera xarxes formals i informals d’atenció de les persones amb diagnòstic”, va assenyalar Pié.
Necessàriament, hem de reorganitzar aquestes cures que ara passen en els domicilis, que tenen aïllament, a unes cures en xarxa, a cures que impliquin d’alguna manera xarxes formals i informals d’atenció de les persones amb diagnòstic
Asun Pié, investigadora i professora de la UOC
Testimonis colpidors
El públic assistent es va mostrar especialment impactat en veure les imatges del projecte “CARE: Cuidar importa”, fundat per Ana Álvarez-Errecalde, mare i fotografia especialitzada en cures i discapacitat. Va explicar en primera persona el cas del seu fill Neuquén, qui va morir l’any 2020, trencant els pronòstics més optimistes dels metges en el moment del seu naixement. ”La seva esperança de vida era de dos anys i en va viure prop de vint-i-un. Ningú no té la bola de cristall i hagués estat tremendament dolorós negar-li el seu accés a la UCI basat en aquests criteris”, va dir, tot recodant l’argument que es va fer públic per les autoritats durant la pandèmia.
La seva esperança de vida era de dos anys i en va viure prop de vint-i-un. Ningú no té la bola de cristall i hagués estat tremendament dolorós negar-li el seu accés a la UCI basat en aquests criteris
Ana Álvarez-Errecalde, impulsora del projecte CARE: Cuidar importa
Les fotografies captades per Álvarez-Errecalde, que s’han exposat a diversos museus i festivals, s’inclouen en un llibre i serveixen per visibilitzar situacions com les que ella mateixa va viure-hi. “Quan l’entorn s’assabenta que tens un bebé amb discapacitat és quan l’experiència maternal no importa, no interessa com va anar el part. La societat entèn que el producte està fallit, perquè entenem el bebé com un producte sa o malalt”, va lamentar la mare i fotògrafa argentina afincada a Barcelona.
L’acte va finalitzar amb la intervenció de Carolina Ibáñez, mare d’un fill amb diversitat funcional i presidenta de la Fundació Adimir, qui va parlar en nom de “les 120 mares, de les quals jo també en tinc cura, 18 d’elles són mares monoparentals que, o bé han decidit tirar endavant soles la seva maternitat o bé quan van saber que el nadó tindria discapacitat, la parella es va desentendre i elles soles han assumit aquest paper. Per a mi, elles són mares extraordinàries”.
Som 120 mares, de les quals jo també en tinc cura, 18 d’elles són mares monoparentals que, o bé han decidit tirar endavant soles la seva maternitat o bé quan van saber que el nadó tindria discapacitat, la parella es va desentendre i elles soles han assumit aquest paper. Per a mi, elles són mares extraordinàries
Carolina Ibáñez, presidenta d’Adimir
La presidenta de la Fundació Adimir va parlar del procés d’adaptació a la nova situació que van haver d’afrontar en l’àmbit familiar des del moment de conèixer el diagnòstic del fill que havien adoptat. De tot l’aprenentatge, Ibañez va admetre que “hem aconseguit entendre que si nosaltres no estem bé els nostres fills o fills no estan bé”.
Cliqueu aquí i mireu la sessió íntegra enregistrada per La Veu de Montcada i Reixac.
Articles relacionats
El PSC arrenca la campanya al municipi anunciant els seus compromisos en l’àmbit sanitari
La moció de Vox per retornar el retrat del rei a la Sala de plens no prospera
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
El Ple acorda una moció conjunta perquè Transports desdobli l’R3 suprimint dos carrils de la C-17
L’Ajuntament demanarà a l’AMB allargar el recorregut de l’autobús 155 perquè sigui circular