‘Quaderns de Vallençana’ aborda l’exili literari català

Amb el títol de “L’exili i la lluita contra la desertització cultural”, el número 3 de la revista ‘Quaderns de Vallençana’ aborda l’exili literari de la dècada dels anys 40, amb articles de Maria Campillo, Juan Rodríguez, Cristina Gatell, Glòria Soler, Dolores Manjón-Cabeza, Míriam Gázquez, José María Espinasa i Sònia Hernández, coordinadora de la revista, que

editen la Fundació Juan Ramón Masoli­ver i l’Ajuntament, i que es va presentar ahir la tarad a la llibreria Central del Raval de Barcelona. La presentació va comptar amb l’editor Jaume Vall­corba, membre del Consell Assessor de la revista, i l’escriptor i crític literari Juan Antonio Masoliver Ródenas, membre del Patronat de la Fundació i nebot de l’erudit de Vallençana. En representació de l’Ajuntament va ser-hi present la regidora de Cultura, Amèlia Morral (CiU).

Els articles que integren la publicació donen dues visions d’aquest període: la de l’exili, amb treballs com el de Campillo, que fa una panoràmica general de l’exili literari català; el de Rodríguez, que recull la trajectòria dels exiliats al cinema llatinoamericà i el d’Espinasa, que parla de l’exili des del punt de vista de la pervivència del català a Mèxic i de les relacions literàries Espanya-Catalunya-Mè­­xic; i la de la gent que s’hi va quedar i va fer el que va poder per la cultura. Hernández va anunciar al llarg d’aquest any s’organitzaran diferents activitats per commemorar el centenari del naixement de Juan Ramón Masoliver. “De moment s’ha prevista donar-li un caràcter especial a la Jornada Literària que es fa a l’abril i editar un número especial de la revista ‘Quaderns de Vallençana'”, va dir la periodista i escriptora.