Taraos fa el salt de les versions a les composicions pròpies

El grup Taraos, creat el 2019 pels montcadencs Gerard Soldevilla i Miguel Márquez, acaba de presentar el seu nou single ‘Iré a X ti’ del seu primer EP amb cançons pròpies ‘Desamor a la Jarana’. Els dos joves, que es van conèixer estudiant a La Salle, persegueixen el somni de dedicar-se professionalment a la música i posar en pràctica allò que van aprendre a les classes rebudes a la Casa de la Vila i a Giravolt o amb mestres com Juan Ramón Márquez i que després van posar en practica a llocs com el bar Astúrias on anavan els divendres a tocar. Aquestes actuacions en directe que després també van començar a fer a festes locals i l’himne del Futbol Base Montcada són la seva millor targeta de presentació.

Com va sorgir el nom del grup?

G.S. – Crec que sorgeix de la història que portem de tocar en els parcs, tocar amb fred o amb calor, de fer la música que a nosaltres ens agrada, és una cosa que malgrat que no suposa cap bogeria sí que pot representar una mica sortir-se’n d’allò més normal.

M.M. – És un nom que ens representa des dels inicis. El fet de voler aconseguir alguna cosa que és molt difícil arribar-hi, és de ´taraos´, ens identifica a full.

Vau començar tocant a qualsevoll lloc, fins i tot a l’hora d’assajar.

M.M. Sí, ara hem pujat una mica quant a l’espai d’assajos, estem en una local petit a la Muntanyeta, però hem arribat a assajar amb 0 graus, guants i bufanda… La veritat, en qualsevol lloc. Encara som els dos nois que tocaven en el banc.

A l’hora de composar, com arriben les muses de la inspiració?

M.M. Bé, crec que les muses sovint arriben en les coses del nostre dia a dia. Fins ara, tot aquest primer EP parla de desamor, de situacions al carrer. A les reunions amb els amics en el local d’assaig s’ajunta una mica tot i es tracta de crear en base a allò que vivim, sense inventar-nos res, que tot surti de nosaltres.

G.S. A ‘Desamor a la Jarana’ busquem el costat positiu de les coses. Treure la part bona de qualsevol situació dolenta.

Quin és el vostre somni?

M.M. Els somnis han anat variant a mida que hem anat cresquent en l’àmbit musical. Vam començar tenint com a somni recórrer tots els bars i poder guanyar uns calers amb la música. Sí que és veritat que el somni era ser els reis de les versions i tocar com Los Delincuentes i ara ha canviat totalment.

El somni ara és que la gent pugui gaudir amb la nostra música igual que nosaltres la gaudim.

Quins són els vostres referents?

M.M. A mí, per les meves arrels, em tira una mica més el flamenc, sóc fan de Miguel Benítez, Los Delincuentes i Juanico Makandé. Sí que a nivell local, un grup que ha complert el seu somni és La Pegatina i és un clar referent.

G.S. En el meu cas, m’agraden molt Extremoduro i els Marea. Sí que admiro Itaca Band i La Pegatina pel fet d’haver sortit dels carrers i bars de Montcada i haver arribat a on són amb molta gent que els coneix. És una bogeria.

L’himne del FB Montcada és una composició que es podia fer de moltes maneres i nosaltres el vam portar cap a la rumba.

Gerard Soldevilla

Entre els vostres primers temes hi ha l’himne del Futbol Base Montcada.

G.S. És una composició que es podia fer de moltes maneres i nosaltres el vam portar cap a la rumba.

Quina sensació vau tenir el dia en què es va presentar a l’estadi de La Ferreria?

M.M.Va ser brutal, perquè només l’havien sentit un parell de vegades i la gent ja coneixia la tornada. Vam tenir una sensació de plaer

G.S. Ens vam sentir com si fóssim Los Beatles, va ser una sensació molt bona. Nosaltres ens plantegem somnis a curt termini i un d’ells va ser omplir l’estadi i fer un himne i ho vam aconseguir. A veure quin és el proper somni.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: