Arnau Riera: “Com a jugador professional he notat la millora del rendiment”

Et van operar el dimarts 18 de juliol. T’esperaves alguna cosa pitjor?
M’he trencat el menisc i per sort, els lligaments estan bé. Em vaig lesionar el dissabte i dimarts ja estava operat. T’arribes a posar en la pitjor de les situacions possibles. Tenia por que em perdés aquest any i part del següent, però en dos mesos puc tornar a jugar, i això em fa sentir molt animat. Ara, estava en un moment de molta confiança i, per tant, la part més difícil és la mental, és a dir, com afrontes la lesió.

Com és viure lluny de casa?
Quan estàs en un país tan lluny de casa, i estàs sol, t’arriba l’ansietat. Després de recuperar-me estava molt ansiós. Cada pilota era l’última i no entrenava tranquil. La situació no era viable. En aquest sentit, em va anar molt bé parlar amb l’entrenador, que també és català, que em vaig tranquil·litzar.

El trencament del menisc és una lesió lleu, i en dos mesos podré tornar a jugar

Com és la situació d’estar a un hospital on tothom et parla japonès?
El dia de l’operació va acompanyar-me el traductor. Volien que jo comprengués bé tota l’operació, el que em farien. Els següents dies a l’hospital estàs sol. La gent japonesa normalment no domina l’anglès.
Estic estudiant japonès i m’ho vaig prendre com un repte. A veure si podia parlar amb la infermera que em cuidava… Però és que la seva qualitat humana és molt gran. Quan venien a explicar-me coses importants venien amb el mòbil i m’ho traduïen tot. Vaig estar molt ben cuidat.

Per què rius?
Tinc una anècdota… Vaig començar a parlar amb una de les infermeres. Li explicava que m’agrada molt jugar a bàsquet, però que a Nara no trobo pistes gratuïtes, al carrer, per poder jugar. També li vaig explicar que en uns dies venien els meus avis des de Montcada a fer-me costat i si em podria recomanar llocs on portar-los. Tot això en japonès.

L’endemà em va portar una carta d’un full sencer. Per davant, totes les pistes gratuïtes per poder jugar a bàsquet. Per darrere, recomanacions turístiques de tota la regió de Kansai, que compren Nara, Osaka, Kyoto, Kobe… I tot això escrit en espanyol. Tenen una qualitat humana increïble.

I en japonès, més o menys els entenies?
Sí. Una conversa bàsica la puc mantenir. Porto gairebé un any i mig estudiant japonès. És una oportunitat per aprendre aquest idioma que, si no fos pel futbol, mai m’hagués imaginat aprenent japonès.

Porto gairebé un any i mig estudiant japonès i ja el parlo en una conversa bàsica

El Nara ocupa actualment la vuitena posició amb 27 punts en 19 partits. Quina valoració en fas?L’objectiu és mantenir la categoria. De fet, és la primera vegada que la prefectura de Nara té un equip esportiu en l’àmbit professional. Hem mantingut el bloc principal de l’any passat, quan vam pujar a tercera divisió. La lliga està molt atapeïda, i guanyant dos partits (o perdent-los) pots fer un salt molt gran. Estem fent un bon paper, estem deixant una molt bona imatge.

Tu has rebut 11 gols fins ara? Com valores la teva temporada?
Positiva. Com a jugador és la meva primera vegada com a professional. No estic acostumat a la repercussió mediàtica, que et demanin fotos pel carrer. Estic content i molt còmode amb l’equip. La valoració final la farem al final de la temporada.

Fins ara havies jugat sempre a Catalunya, en lligues com la 3a RFEF (antiga tercera divisió) que no és professional. Sobta molt saber que els vostres partits es donen per DAZN. El canvi és tan gran com sembla?
Realment al Japó és una tercera divisió real, només hi ha un grup per cada categoria. Jugues amb equips de tot el país. Això fa créixer el nivell. I els equips estan realment a prop de la primera divisió.

Per altra banda, federativament està molt ben organitzat. La federació no permet que un equip pugi si no compleix uns requisits, no val amb ser el primer. Nosaltres vam haver de complir un mínim d’assistents als partits com a local, en el nostre cas, de 2.000 persones. També s’han de complir requisits d’estructura de l’estadi, de repercussió… Em sembla una cosa molt interessant. Has de demostrar ser un equip professional abans de jugar a una lliga professional.

És la meva primera vegada com a professional i no estic acostumat a la repercussió mediàtica, com que et demanin fotos pel carrer

I són estrictes amb els requisits?
Sí. És igual que siguis el primer. Si no compleixes amb els requisits extraesportius no puges. L’estadi, l’afició, la repercussió… Em sembla molt interessant. Nosaltres anàvem als llocs típics de Nara a promocionar el club, a demanar a la gent que vingués a veure’ns.

Com ha estat el teu canvi, de jugar a Sant Andreu o San Cristóbal, a ser professional del futbol?
El que no m’agradava a Espanya és que no podia viure amb el salari del futbol. Al Japó visc exclusivament pel futbol i no haig de treballar enlloc més, penso només en futbol.
Aquí em donen totes les comoditats que necessites per centrar-te en l’esport. I en aquest entorn el teu rendiment millora. Poden semblar petites coses: la recuperació, el descans, els complements nutricionals… Però després el canvi és molt gran.

I també viatges per tot el país per jugar. Això també és un canvi molt gran…
I tant. Em vaig lesionar a Tòquio, a cinc hores de Nara. El viatge d’anada el vam fer amb tren bala, però la tornada la vam fer en autobús. Jo només podia pensar a arribar a casa, fer les proves i m’enviessin de nou a Espanya per operar-me, perquè pensava que s’havia acabat la temporada per mi. Va ser un viatge molt dur. Durant la temporada agafem trens, avions, autobusos. Viatgem per tot el país.

L’experiència al Japó em permet viure econòmicament del futbol

I de cara a futur? Et veus en un altre país?
És veritat que la distància a casa, a la família i els amics, és molt gran. Sempre ho tinc al cap. Però també és cert que em sento molt a gust al Japó, és un país que m’agrada molt i tinc tot el que desitjava. Si surto d’aquí serà només per millorar.

Has rebut ofertes per continuar? Quina és la teva situació contractual?
Acabo contracte aquest any. La lliga acaba al desembre, encara en queda molt. Tot just s’ha obert el mercat de mitja temporada. Ara mateix només penso a recuperar-me i tornar a jugar. És l’únic que puc controlar. Tornar a jugar i fer-ho bé.

Tens amics a Montcada i companys esportistes, com Sergio González o Clàudia Pina. Els segueixes?
Estic connectat! Sergio González va guanyar la lliga de futbol sala amb el Barça, Clàudia Pina també va guanyar la Champions femenina. Segueixo l’actualitat perquè soc un enamorat de l’esport. També tinc amics en un nivell no professional, com Víctor Andrés o Joan Paredes, que juguen al FS Montcada. També he seguit les eleccions al govern.