L’esport, més enllà de la data de naixement

Que l’esport no té edat és una veritat que es demostra amb la gran quantitat de gent de Montcada i Reixac que no deixa que la seva data de naixement minvi les seves ganes d'estar en forma. Al municipi conviuen quatre equips de futbol de veterans: la Penya Águilas, la Penya Decano, la Penya Unión i els Veterans de Montcada. Aquest últim equip és l’antiga Penya Reixac, que es va fundar fa més de tres dècades i que forma part de l’EF Montcada. “Som un grup d’amics que ens reunim perquè ens agrada jugar al futbol i matenim un esperit competitiu”, diu Juan Luis Ocaña, delegat i, als seus 60 anys, un dels jugadors més veterans de l’equip al costat del capità i entrenador, Francisco Márquez. Els Veterans Montcada, amb una mitjana d'edat de 40 anys, disputa una de les lligues que organitza l'Associació Esportiva de Catalunya (AEC) i cada jugador ha de pagar una quota econòmica per poder sufragar les despeses d'arbitratge de cada partit. "Paguem uns 140 euros anuals, però és una forma de matenir-nos en forma. Estem tota la setmana desitjant que arribi el diumenge per jugar i formem un grup molt maco. A més, organitzem viatges amb les nostres famílies i hem jugat per tota Espanya i a països com Noruega o França", explica Ocaña, que juga al costat del seu fill Juan Luis, representant d'una fornada de nous jugadors veterans de més de 30 anys -en aquestes categories no es poden fitxar menors de 30 que està agafant el relleu dels més grans. "M'hauré de retirar alguna dia, però em trobo bé i ho vaig posposant", comenta el delegat.

A Can Sant Joan, trobem la Penya Águilas i la Penya La Unión que també juguen a les lligues de l'AEC. Tot i el seu nom, La Unión, que es va fundar al 1979 i que presideix Ricardo Couceiro, no està vinculat a l’UE Sant Joan-Atlètic. Aquesta temporada, l'equip de Can Sant Joan, que vesteix samarreta blava i pantaló blanc, ha format un equip amb 23 jugadors del barri i de Vallbona amb una mitjana de 37 anys. La Penya Águilas va néixer al 1976 i Francisco Franco és el seu president des de 1983. Fa cinc anys que es va retirar, però, als 71, encara juga alguns minuts quan fa falta. L'equip juga a la màxima categoria de l'AEC, a la Divisió d'Honor, i cada final de temporada organitza un torneig amistós amb altres equipos montcadencs amb motiu de les festes del barri.

El quart equip de futbol de veterans del municipi és el més antic. El seu nom ja ho diu tot. La Penya Decano es va fundar al 1945 i Antonio Gaztelu és la seva alma mater des de fa una dècada. Va ser jugador i ara, després de la seva 'segona' retirada, és president, delegat i entrenador. L'equip juga a l'estadi de la Ferreria i està format per uns 19 jugadors, amb una mitjana d'edat de 35-40 anys, que disputa la Lliga de Veterans del Vallès. "A l'equip encara tenim jugadors que podrien estar en actiu, però aquestes lligues són menys exigents i els permet mantenir la seva vinculació amb l'esport", comenta Gaztelu.

El futbol, però, no és l'únic esport atractiu pels veterans. En handbol, el CH La Salle té a la seva estructura dos equips màster, un masculí i un altre femení, que juguen les lligues que organitza la Federació Catalana d'Handbol. "És molt important mantenir aquests equips de veterans perquè tenen moltes connotacions positives. Permeten que els jugadors mantinguin la vinculació amb l'esport i l'entitat. Molts són, al mateix temps, pares i mares d'altres jugadors del club i això ho fa tot més fàcil", explica el president del CH La Salle, Enric Expósito. En bàsquet, el sènior C de l'UB MIR no juga una competició de veterans, però ès un dels equips amb una mitjana més alta al Campionat Territorial de Barcelona. El rècord el té Llorenç Pérez, base de 60 anys que encara es manté en actiu que va arribar a jugar als anys 70 amb l'Espanyol a la màxima categoria del bàsquet espanyol. 

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: