‘Sempre hi ha reptes, però el més important és passar-ho bé i tenir ganes de competir’

Són parella a la pista de ball i a la vida privada. La seva exitosa carrera els ha portat novament al pòdium, en aquest cas al primer lloc que van aconseguir entre el 2 i el 4 d’octubre a Niça (França). Allà van guanyar per primera vegada la Copa del Món i es van penjar la medalla d’or als European Màster Games. Són conscients que aquest nou èxit (des de l’any 2009, quan van començar a participar al circuit internacional, no han quedat mai fora d’una final) és fruit de l’esforç, la constància i d’una passió pel ball que contagien a tot l’equip humà que els envolta: “A la família i als nostres treballadors de l’escola de dansa, entre els que hi ha la meva germana. Tots som un equip”, conclou la ballarina Eva Nieto.Mai oblidaran les paraules del seu primer entrenador, Jordi Solà López, quan els hi deia: “Quan arribeu a la categoria sènior I,  donareu canya”. A ell, qui va morir en un accident aeri, li dediquen ara l’èxit més gran de la seva carrera.

Recorden que van començar a ballar com a afició i que des de fa una dècada s’hi dediquen professionalment al ball esportiu, una passió que compaginen amb la direcció de la seva escola ubicada al carrer Doctor Buixó i que actualment compta amb uns 250 alumnes. Nieto confessa que “el nostre objectiu és ballar per aprendre i ensenyar als altres”. Al mateix temps, cada premi que incorporen a la prestatgeria suposa una empenta per seguir endavant. “Sempre hi ha reptes, però el repte principal és que t’ho passis bé”, assegura Carles Cirera.

 

Canvi de ritme. Ni el canvi de normativa, que permet que ballarins de 30 anys participin a la seva categoria, ni l’aparició de parelles professionals encaminades únicament a la competició han fet trontollar el seu prestigi i espectacular palmarès. Cirera reconeix que aquests canvis els han obligat a tenir un entrenador personal i un fisioterapeuta. “Cada any, entra gent nova. Ara, competim a nivell tècnic i físic contra ballarins que són 10 anys més joves que nosaltres”. El ball esportiu, l’escola de dansa i la família són una combinació connectada en recerca constant d’equilibris, fet que s’acaba transmeten sobre la pista. Fins i tot, han de tenir a prop una sala de ball, quan marxen de vacances. “Si no disfrutes, no hi guanyes. No només és moure’t, sinó també expressar amb els teus moviments”, missatge que arriba a tothom, també al jurat.

 

L'esport que es converteix en art. Per a uns, el ball és un art, però per a d’altres, és un esport, fins al punt de què existeixen dues federacions internacionals que rivalitzen i que penalitzen la participació en competicions que no formen part del seu àmbit. Els ballarins Eva Nieto i Carles Cirera tenen clar que, amb el seu palmarès, cap sanció els impedirà complir determinats somnis.