Veterans en competició

L’edat no és una limitació per continuar competint. A Montcada i Reixac hi ha un bon grapat d’equips i esportistes veterans que segueixen practicant la seva afició, tot i haver superat amb escreix els 50 anys d’edat. L’activitat física aporta grans beneficis per a la salut de l’organisme i la ment. Malgrat tot, quan ja es té una edat i existeix el desig de seguir competint, és convenient prendre un seguit de precaucions. ‘laveu.cat’ ha parlat amb una nedadora, una taekwondista, un jugador d’handbol, un atleta, un ciclista i un futbolista, que ens expliquen quin és el secret per seguir gaudint de l’esport el màxim temps possible.

Andreu Julián: 'Has de ser constant i anar al teu ritme'

Andreu Julián, de 54 anys, és el segon jugador més veterà del màster masculí del CH La Salle, només el supera Genaro Alonso, veí de Santa Coloma que s’ha afegit recentment a l’equip. Fa 10 anys que es va animar a tornar a competir després de més de vint anys d’haver-se retirat de les pistes i va ser per una “meravellosa casualitat”, segons explica: “La meva filla va entrar al club com a jugadora i això em va tornar a connectar amb aquest esport que vaig practicar des dels 12 i fins a poc més dels 20 anys”. Competir amb el màster és per a ell pura diversió, encara que també hi ha una part de compromís. “Has de tenir constància, continuïtat i jugar al teu ritme i nivell dosificant molt l’esforç i arriscant el mínim, per evitar lesions”, reconeix. Andreu, que també practica mountain bike, juga a La Salle d’extrem dret i es marca com a objectiu seguir en competició “mentre el cos aguanti i m’ho passi bé”, afirma. A causa de la pandèmia, l’equip de veterans ha començat a entrenar aquesta temporada al mes d’abril i només ha disputat un partit, ja que a la segona jornada es van detectar diversos positius entre el rival: “Anirem fent sobre la marxa. L’objectiu és no perdre el contacte entre els companys”.

Tere Alcón: Competir m'anima a seguir entrenant'

“No entreno per competir, competeixo per entrenar”. Aquesta és la màxima de Tere Alcón, de 61 anys, recent guanyadora de dues medalles d’or a la tercera edició del Campionat de Catalunya Màsters d’hivern, disputat el 18 d’abril a Manresa, en les categories de 50 metres lliures i  50 m. braça. “La meva fita no és superar marques ni sumar medalles, sinó mantenir-me en forma”, explica Alcón, qui va començar a competir amb 9 anys. La nedadora montcadenca ha estat tota la vida vinculada al món de la natació, tant des de la vessant personal com professional. Des dels 20 anys treballa com a monitora de natació dels cursos organitzats per l’Ajuntament. “He ensenyat a nedar moltíssima gent!”, explica amb orgull. 
Tret de períodes puntuals, en què ha prio­ritzat altres qüestions com ara la maternitat, Alcón ha estat present en el món de la competició i va participar al primer Campionat de Catalunya, disputat l’any 1985. Des que va entrar a la categoria de veterans, ha sumat moltes medalles en campionats d’Espanya i Catalunya. També ha participat a cinc europeus i a tres mundials –Budapest, Göteborg i Riccione. El fet de competir l’obliga a entrenar, com a mínim, dos cops per setmana.

Soomie Jo Lee: 'Quan em preparo un campionat, em sento més viva que mai i amb més equilibri'

A punt de complir els 50, Soomie Jo Lee aspira a acomiadar-se de la categoria Màster 1 (de 40 a 50 anys) de pumses de taekwondo guanyant els campionats de Catalunya i Espanya 2021, com ha fet en vuit ocasions. Vinculada al taekwondo des de la seva infància –el seu pare regentava una escola d’aquesta art marcial–, no va començar a competir en la modalitat de pumses fins al 2010, any en què va obtenir la nacionalitat espanyola. 
El seu mestre va ser José Santiago, del club Lee Young Montcada, a qui admira profundament. “Ell em va ensenyar tot el que se sobre pumses i és la persona que ha sabut explotar tot el meu potencial”, remarca Jo Lee qui, a pesar de l’edat i d’algunes lesions cròniques, no vol renunciar al món de la competició. “Quan preparo un campionat em sento més viva que mai, tinc més energia i estic més equilibrada… Ens diuen que som masoquistes, però a mi el sacrifici em compensa”, diu la taekwondista, que regenta una escola d’aquesta disciplina esportiva a El Clot (Barcelona) i ha estat finalista dels premis esportius de Montcada. A partir de l’any vinent, té previst competir en la categoria Màster 2 (de 50-60) per continuar superant reptes i mantenir-se en forma.

Ildefonso Teruel: 'La clau per competir és adaptar l'objectiu a l'edat'

Ildefonso Teruel té 61 anys i en fa 35 anys que practica atletisme, sempre vinculat a la Joventut Atlètica Montcada, d’on ha estat president i coordinador de l’escola. Ha pujat al podi en diferents proves de categories màsters als campionats d’Espanya i de Catalunya, tot i que per a aquest atleta, el més veterà del seu club, els èxits esportius no són la seva prioritat. “La clau per competir ara per ara és adaptar els objectius a l’edat, perquè el cos no t’acompanya igual”, reconeix el corredor. Teruel entrena entre 6 i 8 hores setmanals, combinant cursa a peu, bicicleta, natació, flexibilitat i ioga. “Sóc molt realista i cada vegada més anteposo la salut al rendiment”, explica Te­ruel, tot afegint que coneix esportistes que ho han deixat molt més joves que ell ja sigui per una lesió, esgotament o per falta de motivació. Teruel es planteja la competició com un creixement personal, amb petits objectius de millora a nivell físic i mental: “El primer desafiament és fer la marca mínima per participar als campionats però, si no l’assoleixo, tampoc no passa res”.

José Francisco Márquez: 'Juguem a futbol per divertir-nos i fer esport'

José Francisco Márquez és l’ànima de l’equip de veterans del FB Montcada. Als seus 72 anys, fa alhora d’entrenador i jugador. Tot i ser el més gran de la plantilla, amb una mitjana d’edat d’uns 45 anys, té minuts gairebé a tots els partits, excepte quan el rival juga amb certa duresa. “Jugo al migcamp i supleixo la diferència física amb la tècnica”, explica Márquez, qui havia jugat a l’equip de Tercera Divisió del CD Montcada. Posteriorment, el futbolista va militar a d’altres clubs catalans com el Gavà, el Sant Cugat i la Llagosta, fins que va penjar les botes quan tenia 32 anys. “M’agrada seguir jugant a futbol perquè em mantinc en actiu i l’ambient de l’equip és molt bo”, destaca el jugador, per al qual el més important no són els resultats. “Juguem per divertir-nos i fer esport. El millor del cap de setmana és l’esmorzar de després dels partits”, somriu Márquez, qui reconeix que una altra de les seves motivacions per seguir en el futbol és compartir equip amb el seu fill petit. El FB de veterans, que primer va ser Penya Reixac i després Veterans Montcada, compleix aquest any el seu 50è aniversari. 

José Ortín: 'El ciclisme em distreu i em manté en forma'

José Ortín, de 75 anys, recorre 100 quilòmetres diaris en bicicleta. El 2019 va batre el seu rècord anual, amb 28.000 km, una marca que no va tenir opció de superar l’any passat a causa del confinament total. Malgrat tot, no va parar de pedalar i va seguir sumant quilòmetres des d’una bicicleta estàtica: a l’abril en va fer 1.915 km, al maig 1.425 i al juny, 1.876. “La bici em distreu i em manté en forma, tot i que l’expe­riència de pedalar a casa no em va agradar”, explica Ortín, qui ara surt sol a la carretera per reduir els riscos de contagi de la Covid-19. El ciclista va deixar el món de la competició el 2015. Fins aleshores, havia participat a les curses més prestigioses en l’àmbit no professional, amb un palmarès brillant. Entre els seus èxits més importants en destaquen les 9 vegades que ha guanyat la Quebrantahuesos. Tot i deixar el món de la competició, el corredor local s’ha marcat altres reptes personals com el que va aconseguir el 2016, quan hi va anar fins al poble del seu pare, a Montalbán (Terol). Un altre somni que li agradaria poder complir és anar a Andalusia en bicicleta. 

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: