Claudia Pina, una dona valenta

Pina ha fet una renúncia personal d’anar convocada a la selecció espanyola en defensa de drets col·lectius

Claudia Pina, amb la samarreta de la selecció espanyola
arxiu/UEFA

Ser convocat per la teva selecció per participar en un Mundial és indiscutiblement un dels majors triomfs per a un esportista i entenc que renunciar a fer-ho, ha de ser una dura i meditada decisió. És per això que considero que cal valorar el paper de les jugadores de futbol que es van plantar i no van anar aquest estiu al Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda, en protesta pel tracte rebut per la Federació Espanyola. Després de tot el que s’ha destapat aquests dies, hem pres consciència que el seu posicionament no responia a una rebequeria, com alguns ens volien fer creure.

M’enorgulleix especialment que una d’aquestes dones valentes sigui de Montcada i Reixac. És per això que insto l’Ajuntament a homenatjar Claudia Pina, perquè entenc que s’ho mereix. Tot i la seva joventut, només té 22 anys, aquesta jugadora s’ha mantingut ferma en les seves conviccions, defensant els drets de les futbolistes i la seva professionalitat d’una manera que és per treure’s el barret. L’última renúncia ha estat ben recent, el 22 de setembre, va abandonar la concentració de la selecció espanyola sots-23, a l’espera que la Federació faci efectius els canvis estructurals reclamats.

Tot i la seva joventut, només té 22 anys, aquesta jugadora s’ha mantingut ferma en les seves conviccions, defensant els drets de les futbolistes i la seva professionalitat d’una manera que és per treure’s el barret

Aquesta història em porta a recordar una altra viscuda en el passat, a mitjans de la dècada dels setanta, quan jo presidia l’Associació d’antics alumnes de La Salle. Amb motiu d’unes jornades esportives que organitzàvem, vam convidar els equips femenins del Barça i l’Espanyol a jugar, però el partit no es va poder disputar. Com estàvem encara en època franquista, el programa havia de rebre el vistiplau de l’Ajuntament i del Govern Civil i l’alcalde va considerar que el matx no procedia amb l’argument que el futbol és cosa d’homes. El pas del temps ha demostrat que anava errat, tot i que gairebé 50 anys després encara hi ha personatges a la Federació i al voltant del món del futbol que no han evolucionat prou. Posem fi a aquesta discriminació!

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari