‘El concepte de joia d’or i diamants està superat’

De qui li ve la vena artística?

Suposo que de la meva mare. Ella sempre ha tingut molta traça pels treballs manuals i també se li donava bé el cante. Jo de petita passava moltes estones fent manualitats i dibuixant. Als 12 anys m’havia fet vestits cosits a mà amb les quatre nocions que tenia de costura. Però aleshores el tema artístic només era una afició. Vaig fer estudis de comerç i secretariat perquè era el que tocava, però jo ja tenia altres inquietuds.

Quins eren aquests altres interessos?

Als anys vuitanta, quan tenia 22 anys, vaig fundar amb altres persones de Montcada l’Associació de Joves contra l’Atur. Era un moment d’auge de l’associacionisme i el coope­rativisme i l’Anna Olivé, de Serveis Socials, ens va animar. Vam crear una bossa de treball i vam impartir cursos per a gent sense feina. També vam editar una revista, ‘El Joanet’, per divulgar el que fèiem. Èrem gent jove amb empenta i ganes de fer coses.

Quan va decidir estudiar joieria?

Als 27 anys vaig superar les proves d’accés a l’Escola Massana de Barcelona amb la idea d’aprendre a fer tapissos perquè havia tocat sostre en la tècnica del macramé. Allà vaig descobrir totes les possibilitats que m’oferia el món de l’art i la que menys m’atreia era el tapís. Va ser un professor qui em suggerir que fes disseny de joies i, des d’aleshores, ha estat i és la meva gran passió.

Com s’ho va prendre la família?

D’entrada ho veien com un caprici, però no com un mitjà per guanyar-me la vida. Em deiem que em busqués una feina de veritat. Mentre estudiava i donava classes, em passava hores i hores al taller experimentant amb els metalls i intentant reproduir les formes i les textures de la matèria orgànica. Vaig experimentar amb la pell de la taronja i amb els óssos animals. Des de fora podia semblar que estigués tocada del bolet, però jo estava buscant les formes d’expressar el que tenia dins meu.

Com definiria les seves joies?

Treballo sobretot amb coure i plata com a base, també algunes vegades l’or, però mai per obtenir superfícies brillants, sempre mats. El concepte de joia com una peça feta d’or i diamants està superat en la joieria contemporània. Avui dia la joia és molt més que el material de què està feta. Jo dedico moltes hores als acabats, a crear pàtines que recreïn el pas del temps, l’aspecte i el color de la terra, dels fòssils, del ferro rovellat, dels fons marins. M’agrada incorporar elements de la natura, reproduint-ne les formes i les textures. Cada peça és un acte d’amor i, en algunes ocasions, és tan meva que no l’he poguda vendre. Me l’he quedada o l’he regalada a algú especial.

Quin és el tipus de client que compra aquestes peces?

Les meves joies no les compra la gent que vol ostentar o aparentar sinó qui busca altres valors que l’omplen. Òbviament l’objectiu d’una joia és guarnir-nos, però també dir alguna cosa de  nosaltres, sobre com som, què ens agrada i que no.

Com va anar l’experiència de regentar una joieria al centre?

La veritat és que mai vaig pensar que treballaria tant i no vaig tancar perquè m’anés malament, sinó per circumstàncies personals i problemes de salut. Quan vaig fer la liquidació, les obres van volar, fet que em fa creure que els meus dissenys agraden.

Ara comparteixes botiga amb una altra dissenyadora. Com està sent l’experiència?

Mai no havia treballat amb ningú.La Rosa i jo no som amigues de tota la vida, tot just ens estem coneixent, però la veritat és que treballar amb ella és molt fàcil i hem sintonitzat molt bé. És una gran coneixedora del món del disseny i tenim moltes coses en comú. Des del punt de vista professional, ens enriquim l’una a l’altra i hem establert un diàleg molt interessant entre els seus dissenys i les meves joies. Toco fusta perquè aquesta aventura arribi a bon port.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: