‘El meu gran somni són els Jocs Olímpics’

Va començar al club de ròl·ler que hi havia a Can Cuiàs, el seu barri, i la seva gran evolució l’ha portada fins a l’elit del patinatge. Des del 2019, forma part d’un programa de la Federació Espanyola d’Esports de Gel per entrenar futures promeses. Amb 16 anys, en la primera temporada com a júnior, ha obtingut els registres per a la Copa del Món, que tindrà lloc al febrer al Japó, tot i que finalment no ha entrat en la convocatòria. D’altra banda, aquest curs ha iniciat el batxillerat a l’INS Joaquim Blume, un centre públic on es facilita poder compaginar l’activitat acadèmica amb l’esportiva.

Vaig començar fent patinatge en línia amb els meus pares, que estaven al club de ròl·ler de Can Cuiàs, on vaig descobrir la meva gran passió per la velocitat. Com que se’m donava bé, vaig fitxar pel CP Cobra, d’El Prat de Llobregat, un dels millors clubs d’Espanya, que va desaparèixer el 2021. Ara, formo part del Club Patí de Velocitat El Prat, que va néixer fa dos anys de la unió entre el Cobra i el CP Delta.

El 2019, la Federació Espanyola d’Esports de Gel (FEDHielo) em va incloure en un programa per entrenar futures promeses. Com que a Espanya no tenim pistes de gel de 400 metres, la meva especialitat, la FEDHielo va implementar un projecte d’estades a diferents països europeus com Alemanya, Polònia i Itàlia. Aquests viatges són molt importants per a la nostra preparació esportiva i, a més, també ens permeten conèixer món i gent.

La temporada de gel acaba al gener-febrer. Enguany, faig un balanç molt positiu dels resultats, ja que he aconseguit totes les marques mínimes per participar a la Copa del Món. Per a mi, aquesta fita ja és un premi, tot i que finalment no he entrat a la convocatòria de la selecció perquè hi ha companys amb registres més baixos i més experimentats.

M’agradaria que el patinatge tingués més visibilitat i estigués més reconegut

Actualment, estic cursant primer de batxillerat a l’Institut Joaquim Blume, a Esplugues de Llobregat, amb una beca esportiva. Estic molt contenta perquè en aquest centre puc compaginar millor els estudis i l’esport. Cada dia fem classe de 8 a 12 h, després tenim entrenament fins a l’hora de dinar, descansem una mica i reprenem l’activitat esportiva fins una mica abans del sopar. Són dies intensos. Fem patinatge en línia per la manca de pistes de gel. Tot i que la superfície és diferent, la tècnica i la força física són semblants a les dues especialitats.

M’agradaria que el patinatge tingués més visibilitat i estigués més reconegut. En ser un esport minoritari, hi ha poques oportunitats i ajudes, cosa que el fan poc viable econòmicament. Uns patins de gel costen al voltant dels 1.100 euros, i cada temporada s’han de canviar les fulles. Els mallots de competició no baixen dels 500 euros. Tot és molt car. Jo tinc la sort que me’ls facilita la FEDHielo perquè tinc les marques mínimes. Si no fos per les beques que he aconseguit a la Federació Catalana i Espanyola, no hauria pogut continuar patinant.

Per molt que m’estimi el patinatge, sé que no podré viure d’aquest esport

A partir del febrer, començarem a preparar la temporada en línia, amb l’objectiu d’aconseguir la millor posició possible al Campionat d’Espanya amb el meu club. No serà fàcil, perquè hi ha molt nivell, sobretot a Catalunya. La majoria dels medallistes són catalans. Alguns, fins i tot, han arribat a ser campions d’Europa.

El meu gran somni a mig termini és participar en uns Jocs Olímpics, però soc conscient que és molt difícil. Treballaré dur per veure si es fa realitat, però sense deixar de banda els estudis. Per molt que m’estimi el patinatge, sé que no podré viure professionalment d’aquest esport.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: