Els arxius, centres de memòria per indagar el passat
L’AMMiR és una de les fonts usades per documentar la fossa del cementiri
Des de fa un any, el Memorial Democràtic de Catalunya ha engegat un estudi per documentar els fets relacionats amb la fossa comuna del cementiri de Montcada i Reixac, mitjançant fons arxivístics com el de l’Arxiu Municipal –ubicat a l’Ajuntament–, l’ Arxiu Històric de Sabadell o el Archivo Histórico Nacional, entre d’altres.
En aquest sentit, la nova legislació en aquesta matèria, aprovada l’octubre de 2022 pel Parlament de Catalunya, declara il·legal el cop d’estat feixista de 1936 encapçalat pel general Francisco Franco i els quaranta anys de la dictadura i reconeix els arxius com a centres de memòria sobre la Guerra Civil i el Franquisme. Malgrat que hagin passat 87 anys de les atrocitats comeses al cementiri local, els fons documentals continuen sent una font imprescindible per esclarir els fets succeïts i trobar persones desaparegudes.
La nova legislació declara il·legal el cop d’estat de 1936 i els quaranta anys de la dictadura
Investigació republicana
Per exemple, a l’Arxiu Municipal existeix un llistat –confeccionat per ordre del fiscal instructor de la Causa General de Barcelona– on consten les 1225 persones assassinades o desaparegudes entre 1936 i 1940. Aquesta xifra inclou els 450 cossos que el jutge Bertran de Quintana va fer exhumar durant els cinc primers mesos de la seva investigació sobre els cementiris clandestins, per indicació de la Generalitat Republicana, un cop va recuperar el poder i va dissoldre els comitès antifeixistes. Aquesta decisió la va prendre arran dels enfrontaments que van tenir lloc, principalment a Barcelona, entre les forces d’ordre públic del govern català i milicians de la CNT i la FAI, coneguts com els Fets de Maig del 1937.
Repressió a la Rereguarda
La investigació sobre els cementiris clandestins conté una peça separada relativa al de Montcada, que pretenia identificar les víctimes de la violència revolucionària dels primers moments de la Guerra Civil, així com els seus instigadors, membres de comitès antifeixistes que, aprofitant el buit de poder inicial, van perseguir arbitràriament ciutadans considerats col·laboradors del feixisme, entre els quals hi havia religiosos, propietaris, comerciants i polítics conservadors, en el que es coneix com a Repressió a la Rereguarda.
Aquest procediment es pot trobar a l’Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on es conserven fitxes de les exhumacions de la fossa de Montcada i Reixac. Aquests documents són de gran ajuda a l’hora d’elaborar informes que dignificaran llocs tan controvertits per a la memòria col·lectiva com és el cementiri local. Es calcula que a la fossa comuna hi ha les despulles de més de 700 persones encara sense identificar. La tasca del Memorial permetrà esbrinar la identitat dels qui van ser executats i, alhora, dignificar aquest espai.
A la recerca de desapareguts
Des de 2008, el Memorial Democràtic, òrgan del Departament de Justícia de la Generalitat, ha posat en marxa projectes com el Pla de Fosses, la Xarxa d’Espais de Memòria o el Cens de Persones Desaparegudes. Aquest cens es complementa amb el Programa d’Identificació Genètica, un servei que consisteix en la presa de mostres del familiar que inicia la recerca per confrontar-les amb les dades d’ADN de les restes humanes que van apareixent durant els processos d’exhumacions de fosses arreu Catalunya.
El tècnic Cristian Solís i el jugador Dylan Maturana, campions d’Espanya de futbol sala amb Catalunya
Declaren tres exalts càrrecs de la Generalitat en el marc de la querella interposada per l’AV Can Sant Joan
Laura Balcell, Sandra Martínez i Òscar Palazón guanyen el 10è concurs de microrelats del 8M
Cinc entitats desmenteixen el portaveu de la PAH que es disculpa públicament per les declaracions fetes ahir
Èxit de la primera Scape Room ‘Escola de màgia’ a La Unió