Jordi Sanz: ‘Viure de la música és difícil en aquest país’
El guitarrista del grup La Sra Tomasa fa balanç de la seva trajectòria musical que va començar fa 10 anys amb Itaca Band
Des de l’adolescència que m’ha agradat la música, però soc bàsicament autodidacta. La meva família sempre m’ha donat suport, tot i que m’advertia que tingués un pla B per si la música fallava. Per això, vaig estudiar un grau superior de disseny gràfic.
Vaig començar tocant la guitarra als inicis d’Itaca Band, però al 2013 vaig integrar-me a La Sra.Tomasa perquè era una proposta poc escoltada a Catalunya. Durant un temps, vaig compaginar la música amb altres feines, fins que al 2019 vaig apostar-hi al cent per cent. Però, just quan estàvem a punt de presentar el quart disc, ‘Alegre pero peligroso’, va arribar la pandèmia. Davant la incertesa, vaig decidir estudiar Educació Social a la UOC. Afortunadament, La Sra Tomasa va remuntar aquesta etapa crítica.
Musicalment, he crescut molt amb la banda en aquests deu anys. Hi ha hagut un gran salt qualitatiu des del primer disc, ‘Corazón, bombo y son’ –gravat amb moltes ganes i pocs mitjans–, fins al segon, ‘Nuestra clave’, on ja vam comptar amb l’assessorament d’un productor i col·laboracions d’artistes nacionals i internacionals.
La meva família sempre m’ha donat suport tot i que m’ha advertit de tenir pla B per si la música falla
Després de publicar el segon disc, teníem ganes de tornar a la música analògica –l’electrònica començava a tenir massa pes. I vam decidir versionar alguns temes de ‘Nuestra clave’, tocar-los en directe amb col·laboracions de diferents grups i artistes i enregistrar-los. Així va néixer ‘Live Sessions’, el nostre tercer àlbum, que ens va donar molta projecció. Des d’aleshores, no hem parat de fer gires per Europa. I al 2021, vam fer el primer salt al continent americà.
Ara acabem de tornar de Colòmbia, on vam actuar al festival de salsa més important del món, davant de 20.000 persones. Ens va sorprendre que ens incloguessin en aquest esdeveniment, perquè no fem salsa en estat pur, però la resposta del públic va ser espectacular. També ha estat molt emocionant tocar aquest estiu a llocs emblemàtics com el Lincoln Center de Nova York, en la primera gira que fem pels Estats Units. Quan viatges, t’adones que hi ha més respecte per la feina dels músics. És molt difícil viure de la música en aquest país.
Acabem de tornar de Colòmbia, on vam actuar al festival de salsa més important del món
Ara estem preparant el quart disc d’estudi, que veurà la llum l’any vinent. En els últims dos anys, hem aprofitat els nostres viatges per Amèrica per gravar amb músics d’allà amb l’objectiu d’explorar nous camins musicals, incorporant estils folclòrics llatinoamericans i la sonoritat d’instruments que fins fa poc eren desconeguts per a nosaltres.
Tot i que ja fa quatre anys que no visc a Montcada, hi vinc sovint a veure la família i els amics. Fins als 15 anys vaig jugar al CD Montcada i, de més gran, vaig estar vinculat al Casal Popular El Brot.
Articles relacionats
La Unió de Mas Rampinyo presenta la nova gegantona durant l’acte inaugural de la Festa Major
Sagalés millorarà el servei d’autobús al seu pas per Montcada i Reixac
El PSC arrenca la campanya al municipi anunciant els seus compromisos en l’àmbit sanitari
La moció de Vox per retornar el retrat del rei a la Sala de plens no prospera
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
