La història del comerç més antic del municipi

A l’avinguda Catalunya de Mas Rampinyo està ubicat el comerç més antic del municipi. Va néixer com un sol negoci, però en l’actualitat està dividit en dos, un forn de pa i un estanc. L’origen de tot plegat rau en la família Llargués Grau, una nissaga que Francesc López va recollir al número 43 de la revista ‘Quaderns’, de l’Associació Cultural, i que ens ha servit de base per fer aquest article.

Pere Llargués, fundador de la botiga amb la seva dona Pepa Grau, va ser el primer president de La Unió

Pere Llargués, nascut a Cerdanyola l’any 1866 i Pepa Grau, de Santa Perpètua de Mogoda, va ser el matrimoni que va obrir l’any 1893 ‘Cal Forner Vell’. En inici, a la fleca també es venia gra i el 1894, el negoci es va ampliar amb la venda de tabac, després que els propietaris adquirissin l’Estanc de Cal Frare.
La parella va tenir un fill i dues filles, una de les quals, Maria, nascuda l’any 1900 va esdevenir el relleu dels pares al capdavant de la botiga. Casada amb Josep Viñals, Maria va ser mare de Pepeta (1924), qui va continuar la nissaga familiar al costat del seu marit, Josep Riera, des dels anys quaranta i fins a la seva jubilació, l’any 1982. Va ser aleshores quan van decidir traspassar el forn, que continua obert en l’actualitat, i mantenir només l’estanc, que el regenta el seu fill petit, Josep, membre de la quarta generació dedicada al comerç familiar.

La família va decidir traspassar el forn el 1982, any en què un dels fills, Josep Riera, es va fer càrrec de l’estanc

Quarta generació

Josep Riera, de 62 anys, es fa càrrec de la botiga amb l’ajuda d’una dependenta i recorda com des de ben jove ajudava els seus pares al comerç, on va aprendre el càlcul mental per tornar el canvi.
Amb els anys, però, l’avinguda Catalunya ha deixat de ser l’artèria comercial que va ser en el passat. “Abans, aquest carrer era la carretera de Ribas, lloc de pas obligat de molta gent que sortia de Barcelona cap al Vallès”, rememora, tot assenyalant les nombroses botigues que hi havia: “Tots els baixos de les cases eren negocis familiars a càrrec majoritàriament de veïnes del barri; hi havia carnisseries, ultramarins, sabateries, dos forns de pa…”.

L’estanc, de moment subsisteix, però ja no rendeix com abans. “Ara la gent fuma menys, i no m’estranya, amb el preu del tabac!“, explica Riera qui ha sumat al negoci el manteniment i reposició de màquines expenedores a bars. Josep es jubilarà d’aquí a cinc anys i, de moment, no té relleu, però prefereix viure el present. “No vull pensar en el futur, mai se sap què pot passar”, diu.