“La violència masclista s’hauria d’equiparar amb el terrorisme”
Amb el lema ‘Ni una más’. Fa un any que aquest veí de la Font Pudenta, mecànic de professió i ciclista aficionat, va decidir que allà on anés a competir ho faria en suport a Mujeres en Igualdad, una organització que lluita contra la violència masclista. I així, amb el lema ‘Ni una más’, denunciant la mort de dones a mans de les seves parelles o exparelles, Ernesto fa campanya arreu. Aviat podrà lluir la samarreta a la Titan Desert, una de les proves ciclistes més mediàtiques i més dures del món, que es disputarà pel desert saharià, al Marroc, del 28 d’abril al 3 de maig. Són més de 600 km en sis etapes maratonianes que aquest montcadenc afronta per tercera vegada en solitari –va participar els anys 2008 i 2010–, sense cap mena d’assistència. El seu desig era haver fet equip amb una dona per donar més rellevància a la campanya que representa i tenia, fins i tot, candidates per fer-ho però finalment no ha aconseguit patrocinadors.
D’on li ve la passió pel ciclisme?
Doncs la veritat és que a mi el que m’agrada és el motociclisme i, de fet, vaig competir dels 20 als 30 anys i vaig arribar a ser 3r de Catalunya. Però aquest és un esport que cada vegada t’exigeix més i és difícil compaginar-lo amb la feina. Així que, quan vaig deixar les curses, em vaig aficionar a la bicicleta.
Però no es conforma amb fer una passejada. Contràriament, li agraden les proves dures.
Amb la moto també feia curses de resistència, així que amb la bicicleta he seguit la mateixa dinàmica. I el fet de venir a viure a Montcada, on em vaig instal·lar fa 12 anys, m’ha ajudat molt. Aquest és un lloc privilegiat per fer BTT o senderisme tenint tan a prop les serralades de Marina i Collserola.
Corre per competir?
No, només per plaer. No m’importa l’ordre d’arribada a meta. Es tracta de gaudir del que m’agrada.
Però no deixa de ser sacrificat participar en curses de resistència com la Titan Desert.
Hi ha moments en què penses: què estic fent aquí? Però després, quan acabes, et sents molt satisfet.
A final d’abril tornarà a repetir l’experiència per tercera vegada i, en aquesta ocasió, amb el lema ‘Ni una más’. Què el va animar a fer-ho?
La idea la vaig tenir després que, en una mateixa setmana, tres dones fossin assassinades per les seves parelles. Va ser el moment en què es debatia sobre l’ILP de les curses de braus i als mitjans, es parlava més dels toros que no pas de les víctimes de la violència masclista. Això em va conscienciar sobre aquesta xacra que, en la meva opinió, hauria d’estar equiparada amb el terrorisme. Hi ha moltes dones que conviuen a casa amb el seu agressor, sense recursos per alliberar-se i, sobretot, sense escorta que les pugui protegir.
I què va fer al respecte?
Em vaig posar en contacte amb el Ministeri d’Igualtat i els vaig demanar noms d’organitzacions amb les quals pogués col·laborar. Així va ser com vaig entrar en contacte amb Mujeres en Igualdad i els vaig proposar competir lluint el seu lema ‘Ni una más’.
I quin impacte ha tingut iniciativa?
He sortit a diferents webs i mitjans i això ha fet visible la campanya. Del que es tracta, en definitiva, és de conscienciar la gent que la clau per acabar amb la violència masclista està en l’educació que donem als nostres fills.
Per donar més rellevància a la campanya, el seu objectiu era fer equip amb una dona a la Titan Desert.
Sí, però no ha estat possible per manca de patrocinador. Jo tenia les meves despeses cobertes, gràcies a Industrias Durmi i a Medina Competición, però faltava la part de la noia. L’any que ve ho tornaré a intentar i segur que ho aconseguiré.
Quan costa participar en aquesta prova?
Entre la inscripció i el viatge, al voltant de 2.400 euros. I això que vaig sol, sense equip que m’acompanyi. La majoria de participants van amb mecànic i fisioterapeuta. Jo faig totes aquestes funcions alhora i, fins i tot, ajudo d’altres participants (riu).
I com és això?
Doncs perquè a l’inici de cada etapa surto dels últims i, a mesura que avanço, em vaig trobant pel camí altres corredors en pana que no saben com reparar la bicicleta perquè no poden portar el mecànic al costat. Així que ja em veus aturant-me cada dos per tres a fer un cop de mà.
Té alguna anècdota en especial?
Doncs si, al 2010, vaig ajudar el cantant Serafín Zubiri que competia amb un guia en tàndem. Resulta que, alhora de muntar la bicicleta, que viatja envalada, es van equivocar posant els pedals i no tenien cap mecànic a disposició així que em vaig oferir a ajudar-los. Vaig trigar unes sis hores a arreglar-la i, a partir d’aquell dia, cada vegada que els sorgia un problema anaven a trobar-me. Des d’aleshores mantenim una bona amistat.
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
El Ple acorda una moció conjunta perquè Transports desdobli l’R3 suprimint dos carrils de la C-17
L’Ajuntament demanarà a l’AMB allargar el recorregut de l’autobús 155 perquè sigui circular
Tot a punt per disputar aquest diumenge la desena edició de la Montescatano
‘La meva eina de treball és un ordinador, no una proveta’