‘Les mans parlen, però la cara i el cos, també’

Lídia Fos
Intèrpret de llengua de signes

Juntament amb Cynthia Giménez, va fundar al 2017 #BinomILS, empresa montcadenca dedicada a l’accessibilitat auditiva a través de la interpretació, traducció audiovisual i llengua de signes. Veïna de
Mas Duran, Fos va arribar a la llengua de signes per carambola, arran del seu interès per altres llengües, mentre estudiava el grau de Matemàtiques. Mai hauria imaginat que la seva futura professió, la seva passió i el seu somni eren tan a prop, a les seves pròpies mans.

Com qualsevol altra llengua, la de signes té gramàtica i permet explicar tot allò que vulguis, encara que com passa també amb d’altres llengües, no hi ha una equivalència perfecta entre una paraula en català, per exemple, i un signe en llengua de signes catalana, a l’igual que no hi ha sempre una equivalència entre una paraula en català i la llengua anglesa. Però les idees sí, totes es poden expressar igualment en llengua de signes.

La llengua de signes espanyola i catalana varien entre si. Diuen que comparteixen un 60 o 70% de similituds, però són dues llengües diferents que estan reconegudes per separat.

Quan ens comuniquem en llengua de signes, les mans parlen, però també la cara i el cos. Si ets molt bona amb les mans, però no amb la cara, no faràs una bona interpretació. Les informacions paraverbals i no verbals també les hem de traspassar. Això vol dir que hem de saber transmetre si la persona que parla està enfadada o contenta, o si emfatitza alguna paraula en concret.

Generalment, quan treballem portem roba de color negre perquè contrasta amb les mans i combina molt bé. El lloc on ens situem també és important. L’intèrpret no ha d’estar molt separat de qui parla. La situació òptima és que tot estigui en el mateix camp visual perquè les persones sordes puguin seguir la intervenció en la seva globalitat. Recordo un acte en què em volien col·locar darrera d’un altaveu on quedava totalment tapada. Va ser difícil, però al final vam aconseguir fer entendre als organitzadors que si el que es vol és promoure la inclusivisitat i l’ accessibilitat, l’intèrpret ha de tenir visibilitat.

La llengua de signes ens permet veure el món a través del sentit visual

Una de les situacions més complicades en què m’he trobat a l’hora de treballar és haver de traduir persones que parlen molt ràpid o que costa entendre-les, perquè són factors que no depenen de mí, però l’experiència et dóna la seguretat necessària per pensar que realment ho pots fer. T’has de concentrar més i, al final, sempre acaba sortint.

Amb aquesta feina, he descobert una forma diferent de pensar. Estem acostumats a fer-ho a partir de les paraules i, en canvi, la llengua de signes ens permet veure el món a través del sentit visual, com ho fan les persones sordes. Quan fas servir la llengua de signes, t’has d’imaginar com és el món per poder-ho expressar amb les mans i obrir la ment per veure les coses de manera diferent.

Falta molt perquè la llengua de signes es pugui incorporar amb naturalitat en el dia a dia, realment hem començat fa poc i estem fent passes petites. Hi ha força espais on encara no hi és present i això suposa que hi ha persones que no poden conèixer què està passant en moltes situacions.

Treballar a Montcada per a mi és especial i, si es tracta d’un acte amb infants, millor, perquè és un tipus d’interpretació diferent.