‘Necessitem referents femenins per crear una societat igualitària’

Per tercer any consecutiu, Meritxell Bautista figura entre les 500 dones més influents a Espanya. I és que el binomi d’empresària tecnològica i feminista que aplica als seus projectes l’han situada com a e-woman de referència. Va ser la fundadora de Fibracat i, ara, a 45 anys, Bautista és la presidenta de Manix Capital, que aposta per projectes d’innovació tecnològica amb segell de talent femení per generar més rellevància social i històrica de la dona.

Què suposa figurar en el rànquing de les 500 dones més influents a Espanya?
És un reconeixement a la meva trajectòria que reafirma la meva voluntat d’establir referents femenins en l’àmbit empresarial. La llista hauria de ser més gran i serveix per visibilitzar la feina que fas i despertar l’interès de la gent. Soc una feminista convençuda i crec que necessitem referents femenins per crear una societat més igualitària.

Per què creu que ara hi ha més referents femenins a la societat?
Per què el 2022 s’han disparat les matrícules de noies als clubs de futbol? Doncs, perquè els mitjans de comunicació ens han apropat referents femenins de joves com Alèxia Putellas, Aitana Bonmatí o Clàudia Pina, esportistes d’èxit amb qui emmirallar-se. Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat a l’hora de divulgar nous referents de dones. Perquè si no veiem on es pot arribar, pensem que tot això no és possible.

Les dones estem fent coses increïbles, però encara seguim lluny d’aconseguir l’equiparació amb els homes. Cal seguir avançant per retallar les distàncies fins a assolir la igualtat real

S’ha de fer més màrqueting?
És molt important que les dones acaparin portades de diaris i espais de televisió i alhora tinguin presència a les xarxes socials. Em pregunto per què sempre es parla d’Amancio Ortega, quan qui està dirigint el negoci de Zara és la seva filla Marta. La informació amb ella com a protagonista canvia molt.

Encara troba obstacles com a dona?
Malauradament, avancem en aquesta societat a còpia de superar obstacles. Només pel fet de ser dona, ens obliguen a trencar tots els sostres de vidre. A la bossa porto el mòbil i un martell perquè em passo la vida trencant barreres. Les dones estem fent coses increïbles, però encara seguim lluny d’aconseguir l’equiparació amb els homes. Cal seguir avançant per retallar distàncies fins assolir la igualtat real i efectiva.

Ara, un dels seus propòsits empresarials consisteix a trencar barreres i crear una societat igual.
Amb Josep Olivet, hem creat Manix Capital, un hòlding que impulsa talents innovadors en els àmbits de la tecnologia, l’energia intel·ligent, la cultura i l’entreteniment. Liderem un laboratori intel·ligent on ajudem i participem amb altres empreses a crear projectes. I dins de Manix, treballo perquè les dones perdin la por. Tenim les eines i el talent per arribar on ens proposem. El present i el futur han de ser tecnològics i, des de Manix, volem contribuir que les noies més joves tinguin un camí més planer del que hem hagut de fer nosaltres.

Tenim l’exemple del futbol femení: Els mitjans de masses tenen la responsabilitat de parlar de referents de dones. Perquè si no veiem on es pot arribar, pensem que no existeix’

En què consisteix?
Manix no és res més que la continua­ció de la meva tossuderia en la lluita feminista. Treballo per crear un projecte de comunicació, un altaveu per trencar el paradigma dels grans mitjans i ajudar-nos de la tecnologia a fer possible una nova forma de comunicar en clau de dona. El talent no té gènere i cada vegada hi ha més polítiques feministes des de l’Administració pública. La meva quota de l’empresa ho fa apostant únicament per empreses liderades per dones. Resta molt camí per fer.

Fa 10 anys va crear un projecte empresarial des de zero i amb una base fundacional feminista. Va funcionar?
No soc una emprenedora de naixement. Era una aposta arriscada i vam plantar cara als monstres de telecomunicacions, lluitant frontalment i guanyant. Part dels recursos de màrqueting es destinaven a invertir en referents femenins i, per això, es va crear el canal de televisió FibracatTV. Va ser el millor altaveu de l’empresa, la millor eina de màrqueting i, a més, la vam enfocar per aportar valor a la societat, apropant una òptica feminista i trencant les barreres dels mitjans generalistes. Vam ser el segon canal de televisió a Catalunya, amb 350.000 espectadors diaris. Dones rellevants com la periodista i humorista Ana Polo, la periodista Mariola Dinarès o la química i professora de la UPC, Núria Salan van trencar la bretxa digital.

I va ser la primera dona presidenta d’un canal de televisió a Europa…
I encara cap altra dona m’ha tret el títol. La força d’una dona liderant un canal de TV és potentíssima. Els mitjans de comunicació requereixen la sensibilitat feminista i d’una altra forma de gestionar el que s’explica i com s’explica. Va ser una etapa d’aprenentatge en què també vaig patir la pressió d’estar a primera línia.

Barcelona lidera el panorama tecnològic a Catalunya i a Espanya?
Sí, hi ha un hub molt atractiu, però també hem de començar a trencar el centralisme cap a Barcelona. Diverses comarques de Catalunya també tenen zones tecnològiques potents. A Espanya, a part de Madrid, hi ha Màlaga, que li està passant la mà per la cara a altres ciutats espanyoles. L’important és que el talent que hi ha a Catalunya d’enginyers i informàtics no marxi fora, com passa ara. I aquesta és una pregunta que ens hauríem de fer tant els empresaris, com el sistema educatiu d’universitats.

Ha parlat de la necessitat de tenir referents, però quins són els seus?
Sempre m’he considerat una afortunada. Si volem que la igualtat es converteixi en un fet normal, primer hem de construir una bona base, que passa per l’educació i la família des de la infància, perquè, en definitiva, fas el que veus a casa. En el meu cas, els models a seguir van ser la meva mare Lola i el meu pare Josep. Vaig tenir la gran sort de néixer l’any 1978 en una casa on les normes no eren les del moment de la societat que hi havia. La meva mare tenia una professió amb responsabilitat i el meu pare tenia clar que allò anava de compartir, educar i conciliar. Un home realment feminista, que aplicava la igualtat i que, a més, se sentia orgullós del poder femení de casa seva. Per tant, la forma d’educar-nos en igualtat es va convertir en la meva normalitat.

‘Vull trencar el paradigma dels discursos dels grans mitjans i, des de la tecnologia, apostar per projectes fets per dones amb l’objectiu de crear més referents femenins’

En aquest futur que ja és present, què s’imagina fent?
Si els meus inicis estan marcats per l’aprenentatge i l’experiència en grans multinacionals, el meu objectiu present i futur es basa en la lluita feminista dins de l’àmbit empresarial. No descansaré fins a trencar més barreres per a totes les dones que vindran i facilitar el camí per a altres que vulguin arribar on ho he fet jo. Em diverteix molt la part de mitjans de comunicació i trobo que hi ha un nou camí per explotar si utilitzem les eines que la tecnologia ens ofereix. Aviat, us presentaré el meu nou projecte. També valoro crear eines i noves fórmules per empoderar dones de més de 40 anys, creant una comunitat potent d’ajuda entre nosaltres. Sempre estaré vinculada al món empresarial perquè m’apassiona emprendre projectes. Però, la meva gran il·lusió és crear una fundació dedicada a impulsar projectes de dones i la solidaritat entre nosaltres. No vull deixar de dedicar-me a l’empresa, però vull liderar projectes socials en femení. Tinc moltes coses a dir. I m’agradaria honorar el meu pare, un gran feminista, fent que la fundació portés el seu cognom.

Una dècada plena de reconeixements

De la vintena de premis que ha rebut al llarg de la seva trajectòria, el més notori va ser el de la Fundació Internacional de Dones Empresàries (IWEC), el 2020. Però el que més il·lusió li ha fet va ser el Dona TIC, concedit per la Generalitat el mateix any, en reconeixement a l’esforç com empresària tecnològica per crear altres referents. “Va ser especialment emotiu perquè quan em van atorgar el premi el meu pare encara estava viu i vaig poder compartir-lo amb ell”. El 2022, Bautista va recollir el premi Pompeu Fabra per la projecció i defensa de la llengua catalana. “Va ser un honor que la Generalitat reconegués la lluita per la teva identitat”, afirma, tot afegint que sempre diu que és de Montcada i Reixac. El 2023, va rebre el Creu Casas de l’Institut d’Estudis Catalans Dones per canviar el món, en reconeixement a la trajectòria en tasques de divulgació de la tecnologia a l’alumnat femení. “Va ser un premi inesperat i molt valuós per mi perquè va arribar després de la fi de Fibracat i en un moment dur. Però va servir per recordar-me que l’important és la lluita i l’esforç de tot aquest temps i animar-me a continuar amb més força per ser la dona que soc més enllà d’un projecte empresarial”, explica.