‘Montcada té un gran potencial naturalístic’

Participa al projecte de caixes-niu amb Acer. Hi ha resultats?
Amb les caixes niu compensem la falta de forats naturals per niuar als arbres existents, ja que a la Serralada de Marina la majoria dels boscos són joves. Els més antics, amb profusió de cavitats als troncs, van ser víctimes de les successives onades d’incendis. Tot i que hem de fer front a robatoris i actes vandàlics, el percentatge de niuament és satisfactori.
Quina és l’espècie que més prolifera a la Serralada de Marina?
La família de les mallerengues. Es tracta d’uns ocells insec­tí­vors que contribueixen al control natural de les plagues i, per tant, la seva existència és vital. També hi ha pica-soques blau, àligues marsenques, astors, mosquiters i tallerols.
Un cop al mes fa anellaments d’ocells amb permís del parc.
Sí. La tardor és l’època més agraïda perquè és quan n’hi ha més, ja que s’acaba l’època de cria i arriben els exemplars procedents del nord d’Europa. He trobat ocells que provenien de Croàcia, Suïssa i França.
Com es fa aquesta tècnica?
Es col·loquen xarxes especials en diferents punts de la llera del riu, on acudeixen ocells atrets pel canyissar, que els hi proporciona seguretat i aliment. Un cop queden atrapats, els trec de les xarxes, els hi prenc una sèrie de dades, els hi poso l’anella amb un codi i els deixo anar. És una operació ràpida, que s’ha de saber fer perquè l’ocell pateixi el mínim.
Què es fa amb les dades?
S’envien a l’Institut Català d’Orni­to­logia (ICO) que les comparteix amb l’Euring, la màxima institució europea en matèria d’anellament. Si un ornitòleg de França captura l’exemplar que jo he anellat a Montcada, podrà accedir al seu historial i completar-lo amb les noves dades.
Que li sembla el projecte de construir un passeig fluvial en un tram del Besòs?
La veritat és que em preocupa l’impacte que pot tenir sobre la fauna i la flora el fet que la gent pugui accedir fàcilment a la llera, un espai que moltes espècies d’ocells utilitzen per niuar. Caldrà vetllar perquè la gent en faci un ús responsable i respectuós. Entenc que l’actuació pugui ser una demanda ciutadana i que els partits polítics la portin a terme per obtenir més vots, però hem de ser prudents. Seria una pena que es perdés la biodiversitat que s’ha aconseguit en aquests últims vint anys, quan el riu va deixar de ser una claveguera.
El nostre riu és viu?
I tant! Un dels indicadors que hi ha vida aquàtica és la presència d’espècies com el bernat pescaire i el corb marí, que s’alimenten de peixos. També trobem una població elevada d’ànecs de collverd i gallinetes d’aigua, que mengen vegetació i insectes.
És freqüent veure gent alimentant els ocells des de dalt dels ponts dels rius. És correcte?
No és convenient fer-ho perquè les aus perden l’instint de buscar aliment i es tornen pidolaires. Les especialistes són les gavines rialleres, unes oportunistes que s’han acostumat al menjar fàcil.
Quin diagnòstic fa de l’estat de salut dels nostres boscos?
Montcada té un potencial natura­lístic molt gran que els ciutadans hauríem d’aprofitar i cuidar. Alhora, les administracions hau­rien de ser més combatives con­tra els abocaments i els horts il·legals. Sé que és difícil eradicar aquest fenomen, però un cop es detecta s’ha actuar ràpidament per evitar que es formin assentaments com el del Turó –amb el cost econòmic que suposa desmantellar-lo–, o com el focus que ha sorgit prop de la Torres dels Frares.  Aquest edifici, que es manté dempeus gràcies a la gent que hi viu, s’hauria de recuperar i convertir en una escola de natura o una porta d’entrada al parc.
Com evitaria les ocupacions il·legals de l’espai natural?
Cal apostar pels horts tutelats, com els que s’estan fent a Mas Duran.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: