‘Ser tendència ja no depèn de les grans discogràfiques’
Després d’acabar el batxillerat a La Salle Montcada va decidir apostar per la música. Al 2015, el jove de Can Cuiàs, d’origen argentí, va autoproduir-se alguns temes de gèneres urbans i al 2016 va fitxar per Flow Records, la discogràfica del músic i productor Henry Méndez, que va convertir-se en el seu mentor. Al 2017 va publicar ‘Ella Siente’, un dembow urbà amb el propi Méndez, una cançó que va recórrer bona part de les discoteques de tota Espanya. “Aquell tema seria l’inici de l’èxit que es confirmaria al 2019”, recorda. Ara, amb 27 anys, és ja un cantant de gènere urbà amb una gran projecció internacional gràcies a temes com ‘Choke’, amb l’artista portorriqueny Chimbala o ‘Tanto Fronteo’, amb el raper argentí Zaramay. Junts han aconseguit ser número 1 de les llistes musicals a Puerto Rico i Argentina, i ser tendència a 14 països de Llatinoamèrica, desbancant grups com Maluma i sumant milions de reproduccions a les plataformes digitals.
Què ha viscut des que va sortir el tema ‘Ella quiere’ amb Henry Méndez, al 2019?
Aquell any va ser increïble. Vaig fer una gira estatal, amb prop d’un centenar de concerts. Compondre i cantar és el que més m’omple. He gaudit, senzillament. L’únic canvi és que Team Mati ha passat de ser un artista a una marca que agrada i que, a més a més, monetitza.
I ara ja és internacional. No puc descriure amb paraules la felicitat que sento des de casa quan publico un tema i l’endemà m’assabento que explota amb gran èxit a Llatinoamèrica.
Però el seu lloc és a Can Cuiàs i no renuncia als seus orígens…
La meva família i la meva gent estan aquí. Hi porto 20 anys. De res serveix que visqui lluny si no sóc feliç. Un ha de ser d’on se sent estimat.
Les darreres col·laboracions han ajudat a projectar la seva marca. Si algú pensava que l’èxit de la meva música era una qüestió de sort, ara ha entès que Team Mati té talent. Sumar la col·laboració de Zamaray, el raper més important d’Argentina, o de Chimbala, de Puerto Rico, ja no és casualitat.
Com explica aquest èxit musical?
Hi dono moltes voltes i encara no he trobat una explicació (somriu). El mèrit és que darrere nostre no hi ha multinacionals que inverteixen milions i milions de dòlars perquè la seva música s’escolti. Hem demostrat que ser tendència ja no depèn de grans discogràfiques.
I quina és la fórmula?
Parteixo de continguts que puguin trascendir, de l’actualitat al món, de la meva realitat i la del públic i de l’anàlisi dels ritmes. Després, amb la discogràfica, hi afegim el cor.
Els ritmes de rap i trap l’apropen a la gent del carrer.
Els meus temes també volen demostrar que les lluites de la perifèria poden servir per aconseguir coses importants. I la gent necessita música a les seves vides que transforma en sentiments.
Què caracteritza les seves lletres?
Faig palesa la situació de l’extraradi. Abans, de forma més local i, ara, en un món més global. Una part del meu públic és la gent de barri.
S’identifica amb el públic.
Participo activament a les xarxes i em sento a gust als barris, que són els que m’enriqueixen amb les seves reivindicacions. Un ha de lluitar pel que vol i sóc molt conscient del patiment que existeix en els suburbis. Però, per més dura que sigui la situació, la gent pot viure moments de felicitat gràcies a la música.
‘Siente’, amb el raper andal·lús Haze, va ser un tema que va calar fort en ple confinament.
És un rap amb fusió flamenca que es va llençar sense publicitat ni videoclip quan la gent estava tancada a casa. Va ser un crit humil i ple de sentiments que va representar el debut d’El Acá, una veu trencada que marca la cançó.
Com li ha afectat el 2020 i com es presenta el 2021?
La pandèmia ens ha superat a tots. Només vaig poder fer 20 concerts a l’estiu i cantar al festival Starlight de Marbella. Aquest any, en canvi, hem començat forts amb l’estrena el dia d’Any Nou de ‘Tanto Fronteo’, amb el raper Zaramay, que va arribar a ser número 1 a les llistes musicals de l’Argentina i que suma més de tres milions de reproduccions entre Spotify i Youtube.
La llibertat d’expressió en la música està en entredit?
En aquest país és una realitat. La llibertat no pot dependre de la lletra que cantem els músics. Som lliures d’expressar el que sentim. En el meu cas, sóc respectuós amb el contingut dels temes que componc.
Mira el reportatge en video que ha fet 'La Veu'
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
El Ple acorda una moció conjunta perquè Transports desdobli l’R3 suprimint dos carrils de la C-17
L’Ajuntament demanarà a l’AMB allargar el recorregut de l’autobús 155 perquè sigui circular
Tot a punt per disputar aquest diumenge la desena edició de la Montescatano
‘La meva eina de treball és un ordinador, no una proveta’