‘Aquesta tragèdia del Besòs és encara pitjor que la del 2019’

El president de l’ADF i membre de Som Rius, Manel Gómez, analitza les conseqüències de l’accident ambiental

Imatges de peixos morts al riu, a l'alçada del pont de la Roca
ADF 301
Montcada va despertar dissabte amb el Besòs cobert per una capa d'escuma blanca
Manel Gómez, al centre de la imatge, parlant amb el gerent del Consorci, Albert Solà, i el regidor de Medi Natural i Salut, Oriol Serratussell
Manel Gómez, amb l'armilla reflectant, conversant amb els agents rurals i el regidor de Medi Natural i Salut, Oriol Serratusell

Vostè va ser un dels primers a posar la veu d’alerta dissabte a primera hora del matí mostrant una imatge a les xarxes socials del riu al seu pas pel pont de la Roca i denunciant el fet a l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci del Besòs.

Abans de dos quarts de nou vaig veure la imatge del riu cobert amb una escuma blanca i se’m van encendre totes les alarmes. Sabia de l’incendi en l’empresa de Montornès del Vallès la tarda abans i la connexió era inevitable, tenint encara present el desastre mediambiental que va provocar Ditecsa al desembre de 2019 i que va aniquilar tota la vida al riu des del tram central del curs fins a la desembocadura.

Quin creu és l’abast de l’accident ambiental d’aquest cap de setmana?

Dos anys després, crec que la tragèdia és encara pitjor que l’anterior. La contaminació de les aigües s’ha produït quan encara el Besòs s’estava recuperant del drama de fa més de dos anys. És com si algú que està rehabilitant-se, el remates en plena recuperació. La imatge que ens vam trobar quan vam entrar al riu era devastadora.

‘La contaminació de les aigües s’ha produït quan encara el Besòs s’estava recuperant del drama de fa més de dos anys. La imatge que ens vam trobar quan van entrar al riu era devastadora”

Ens ho pot descriure?

Sota el pont de la Roca, en les làmines d’aigua després dels salts que existeixen s’acumulaven centenars de peixos morts. Només vam començar a trobar alguns exemplars vius, molt pocs, a partir de la depuradora de Montcada fins a la desembocadora. Allà l’aigua ja estava més diluïda per la injecció d’aigües netes de l’EDAR i també per la introducció de les aigües tractades per la depuració terciària de les zones humides existents. També vam fer tasques en coordinació amb Santa Coloma de Gramenet.

Quin volum de fauna sense vida vau extreure del Besòs?

Vam estar sis hores traient els peixos a requeriment de l’Ajuntament per evitar la putrefacció dels cossos a l’aigua i generar un problema de salubritat. Estem parlant de més de 1.300 quilos de peix mort, amb més de 170 carpes, moltes de prop d’un tamany proper als vuit quilos, i uns 135 peixos de tamany petit, com bagres, barbs, llopets de rius, anguiles, que són espècies autòctones, algunes d’elles protegides. Vam poder salvar també una tortuga de rierol, espècie també protegida, que els agents rurals van derivar cap al CRAC, el centre de recuperació d’animals.

‘Només vam començar a trobar alguns exemplars vius, molt pocs, a partir de la depuradora de Montcada fins a la desembocadora’

Què diferencia la contaminació del 2019 de la d’aquest cap de setmana?

De nou, el focus és el mateix. Un incendi en una empresa altament contaminant d’un polígon de Montornès del Vallès acaba amb abocament incontrolat de productes tòxics a les aigües del Besòs. Al 2019, les aigües mostraven un aspecte fosc amb una capa oliosa. Dissabte el riu baixava cobert amb una capa d’escuma blanca, amb grumolls i amb forta olor a detergent. I al final, el Besòs torna a pagar les conseqüències. Em costa entendre que polígons industrials amb empreses altament perilloses no estiguin blindats del clavegueram per evitar que puguin arribar vessaments a l’espai fluvial. Les empreses haurien d’estar totalment aïllades i tenir uns dipòsits de decantació per evitar fuites o altres problemes similars.

Quin és el procés que haurà de seguir el Besòs per tornar a recuperar la vida?

Partim de nou de zero, i tornem a l’estat del riu de desembre de 2019. Com que el vessament s’ha produït en un tram mitjà d’aquest espai fluvial, la capçalera del propi riu haurà d’anar aportant fauna a la resta del curs perquè es vagi recuperant amb els temps. Però també serà molt important la vida que injectin els seus afluents, com el Mogent, el Congost i el Ripoll. Passaran anys per tornar a recuperar la presència de peixos que teníem a Montcada.

Passaran anys a tornar a recuperar la presència de peixos a Montcada, serà la capçalera del riu i dels seus afluents, com el Mogent, el Congost i el Ripoll els que aportin vida

I la manca de vida ara en el tram central com afectarà a la biodiversitat d’espècies que viuen a la llera?

Tindrà conseqüències en la cadena tròfica. Tot i que a Montcada no hi viuen llúdrigues, sí que s’ha detectat la seva presència, i s’alimenten bàsicament de carpes i altres exemplars. També tindrà una repercussió directa en les aus que s’alimenten dels peixos petits que hi vivien.

Com valora que fins al moment l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci del Besòs no reconeguin la categoria de desastre mediambiental?

Es tapen les seves pròpies vergonyes. Jo no havia vist mai una imatge tan dantesca, amb centenars de peixos morts i d’altres agonitzant en un tram tan curt i concentrat. Ha costat molt el procés de salvar el Besòs i que deixés de ser una claveguera a cel obert, però seguim sense tenir garanties de la seva recuperació total. El que cal és més protecció dels ecosistemes fluvials, davant l’amenaça potencial de les grans empreses químiques pròximes a les lleres.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari