‘Després d’anys en primera línia, necessitava marcar distàncies’

El montcadenc Joan Josep Nuet, exdiputat al Congrés per ERC-Sobiranistes, ja ha complert la condemna que li va ser imposada pel Tribunal Suprem l’abril de l’any passat per un delicte de desobediència greu, en permetre la votació de les anomenades lleis de desconnexió al Parlament el setembre del 2017, quan era secretari tercer de la Mesa en representació dels comuns. La sentència va ser de 12.000 euros de multa i vuit mesos d’inhabilitació per exercir un càrrec públic. Durant aquest període, la vida de Nuet ha fet un tomb de 180 graus, en deixar la política en un segon pla per dedicar-se a la seva professió, la docència, aparcada fa 25 anys.

Com ha estat tornar a les aules després de tant de temps?
Òbviament m’he hagut de reciclar perquè amb la digitalització, la manera de donar classes ha canviat molt, però vaig tenir la sort de trobar feina de seguida com a professor d’Història a un institut escola de Sant Fruitós de Bages.
No s’enyora de les sessions al Congrés?
Evidentment anar a Madrid és una experiència maca i, si es dona l’oportunitat, potser hi torno algun dia però en aquests moments prioritzo la meva professió. Ara que he tornat a les aules, no m’importaria jubilar-me fent de docent.
Alguns diran que adoctrina.
La política és present als centres escolars, el que no hi ha és partidisme. Donant Història és impossible no parlar de política. Els professors tenim un currículum oficial, que és el que hem de donar, i  ho faig amb professionalitat, intentant que l’alumnat s’interessi per les temàtiques que tractem, perquè llegeixi, perquè aprengui a debatre. Amb els estudiants tinc una relació molt bona i l’ambient és molt sa, més que el de la política.
És més relaxat fer de professor que de diputat?
Ara que he pres una mica de distància, veure el que passa i no ser-hi al mig és un privilegi (somriu). Els últims 15 anys vaig estar en primera línia i això esgota. Especialment des del 2015, ha estat un període bastant convuls, necessitava distanciar-me una mica.

 'Amb l’experiència de molts anys en política he arribat a la conclusió que s’ha d’actuar des de la reflexió, amb paciència i realisme'

Ja no té cap càrrec al partit?
Sóc membre de la direcció de Comunistes de Catalunya però sense cap càrrec executiu. Sovint em conviden a participar en actes polítics però el meu horari laboral és molt absorvent.
Com veu el panorama polític actual?
A nivell estatal, és preocupant la pujada de Vox, que segurament augmentarà gràcies a la crisi interna del PP. Crec que, per fer front comú a aquesta amenaça, és important que la resta de forces s’entenguin i rebaixin el clima de crispació. El mateix opino sobre Catalunya. Amb l’experiència de molts anys en política he arribat a la conclusió que s’ha d’actuar des de la reflexió, amb paciència i realisme. No pots imposar res si la correlació de forces no acompanya.
Ara que està tan reflexiu, s’ha penedit de la decisió que el va portar a ser inhabilitat?
De cap manera. Des de la meva convicció democràtica no puc acceptar la idea que el Parlament hauria d’haver impedit un debat polític. Vaig ser honest amb mi mateix i he assumit les conseqüències, tot i considerar-les injustes.

'Deixar la política i passar a donar classes m’ha permès abordar alguns problemes des d’una altra vessant'

No ha perdut la fe en la política?

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: