Les filles del maquinista

La Casa de les Aigües és, actualment, una instal·lació museística que forma part del catàleg de patrimoni històric de Montcada però que, fins l’any 1987, va allotjar una estació d’extracció i bombeig d’aigua per Barcelona. L’edifici, d’estil modernista, va ser inaugurat el 1879, quan la ciutat de Barcelona es trobava en una situació de sequera. Dins del recinte s’hi van obrir tres pous on unes bombes de vapor extreien l’aigua de forma vertical, convertint-la en una instal·lació mecànica quasi única a Europa. L’equipament funcionava gràcies a la figura del «maquinista» que era la persona encarregada de mantenir les màquines operatives. Josep Planas va ser l’últim maquinista que va treballar a la Casa entre el 1950 i el 1985, i en aquest Retrovisor coneixerem la Rosa i la Carme, les seves filles.

Depenent de la visita, feien venir cuineres i cambrers, i clar, el dinar era extraordinari i nosaltres hi participàvem

Carme Planas

De Tarragona a Montcada

“Vam venir a viure l’any 1950, el mes de febrer, perquè el meu pare s’incorporava a Les Aigües per treballar. Ell havia estat mecànic, però aquí va entrar per saber fer funcionar les màquines d’extracció” recorda la Carme Planas, filla de Josep. La família Planas, era originària de Barcelona. Abans de mudar-se a Montcada, vivia en un modest pis de Tarragona on era difícil escalfar-se. Però la vida els va canviar quan va sorgir la oportunitat de traslladar-se a la Casa de les Aigües. Allà disposarien d’estufes elèctriques a totes les estàncies i d’un entorn idíl·lic. D’entre les desenes de rècords que encara guarden, un dels més significatius són les recepcions que es feien quan venien autoritats un o dos cops l’any. La Carme explica que “depenent de la visita, feien venir cuineres i cambrers, i clar, el dinar era extraordinari i nosaltres hi participàvem”, no pot evitar riure mentre la seva germana afegeix que “feien paella, llagosta i maduixes amb nata, aquest era el menú”.

Ho veiem molt recuperat, ho han fet molt bé, i bé, sempre ens fa gràcia venir

Carme Planas

Anys d’abandonament

Malgrat les reminiscències alegres que els transporten a moments feliços de la seva infància, recorden amb tristesa el període en el qual la casa va estar deshabitada i sense cap ús, ja va patir diversos pillatges i trencadisses. Les germanes Planas troben a faltar no només plantes i flors, sinó també elements ornamentals com les vidrieres a la porta del maquinista o les lleones a banda i banda de la porta d’entrada. “Estava d’una altra manera condicionat. Estava molt net, molt arreglat i clar, en veure tot això ens feia pena. Passaves amb el tren i veies les cadires llençades per aquí, als pous també hi havia cadires, tot ho van fer malbé. Es van cremar les golfes, que per això estan restaurades” i afegeix que ara “ho veiem molt recuperat, ho han fet molt bé, i bé, sempre ens fa gràcia venir”.

La Casa de les Aigües, espai d’interès del turisme industrial a Catalunya