Cadires per facilitar la mobilitat a infants amb diversitat funcional

El montcadenc Armand Dominguez forma part d’aquest projecte solidari

Una de les cadires en el moment de ser entregades a una de les mares i el seu fill
Armand Domínguez
Imatges dels alumnes ugandesos que van participar l'any passat en la creació de les cadires dissenyades per estudiants catalans
L'Armand domínguez (primer per la dreta) amb la resta de voluntaris i la professora de l'escola

Tororo és la ciutat principal d’un districte rural amb el mateix nom situat a l’Est d’Uganda, Àfrica. Els nivells de pobresa extrems de la zona provoquen una manca d’atenció mèdica que fa que les malalties lleus empitjorin i acabin sent greus i cròniques, o desenvolupin en discapacitats físiques o mentals, com la paràlisi cerebral, l’espina bífida, que en molts casos provoca hidrocefàlia, o l’epilèpsia, entre d’altres. Les persones amb diversitat funcional necessiten uns materials adaptats que els habitants de Tororo no es poden permetre.

Carlota Regales, estudiant d’Enginyeria de disseny a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Vilanova, és la creadora de ‘Cadires x Tororo’. L’objecte central del projecte és la ‘Ubuntu Chair’, una cadira dissenyada per facilitar la mobilitat dels infants amb paràlisi cerebral. Armand Domínguez, veí del barri de Terra Nostra i company de carrera de Regales, ha viatjat amb ella i dos joves més a Tororo.

L’objecte central del projecte és la ‘Ubuntu Chair’, una cadira dissenyada per facilitar la mobilitat dels infants amb paràlisi cerebral

La iniciativa ‘Cadires x Tororo’ ha fet arribar 14 cadires per infants amb paràlisi cerebral a la ‘Agururu Primary School’, una escola on infants i joves, molts d’ells amb diversitat funcional, aprenen diferents oficis. “Volíem ensenyar els alumnes de la classe de fusteria a construir les cadires perquè poguessin continuar fabricant-ne després que tornéssim”, explica Domínguez, “però ens vam topar que tant els alumnes com el professor eren tots sord-muts”. “Ens va ser una mica difícil al principi, però vam acabar entenent-nos, els nens eren molt intel·ligents i aprenien molt ràpid”, afegeix.

Els joves van arribar a la ciutat ugandesa el darrer 13 de juliol i en veure la precarietat dels lavabos de la zona, que és una dificultat afegida pels usuaris amb diversitat funcional, van decidir fabricar cadires d’ajuda pel lavabo. Durant les dues setmanes que han estat a la ciutat també han instal·lat 50 xarxes antimosquits als dormitoris de l’escola per protegir els infants de la malària. “Intentem respondre a les necessitats que ens arriben i fer el dia a dia d’aquestes persones més fàcil”, comenta Domínguez.

‘encara ara hi ha pares que rebutgen els seus fills amb diversitat funcional’

Van visitar les llars de diferents infants amb diversitat funcional i van conèixer les seves famílies, “són cases de fang amb el sostre de palla, i els infants mai són fills únics, sempre tenen molts germans, viuen 4 en una habitació de 16m²”, explica Domínguez. “La mare d’una nena amb paràlisi ens va explicar com abans, si naixia un infant amb una discapacitat, l’abandonaven al bosc, i encara ara hi ha pares que rebutgen els seus fills amb diversitat funcional”, lamenta el jove.

“El millor que m’emporto del viatge és la il·lusió dels nens, com sortien corrents a la classe de fusteria per posar-se els guants quan ens veien arribar”, explica Domínguez. “És increïble com a un país amb tantes dificultats per estudiar els nens tenen tant interès per aprendre”, afegeix. El jove assegura que el projecte ‘Cadires X Tororo’ planeja un altre viatge per l’any vinent, però que encara no sap si serà a la mateixa ciutat, tot i que ell hi tornaria.

Seccions:

Deixa un comentari