Fes sentir la teva veu

Secció de participació de laveu.cat. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]

 

El Caliu s'acomiada

Fa més de vuit anys començàvem un gran projecte de solidaritat: El Caliu de Montcada. Moguts per la dura realitat de la crisi que en aquell moment ens envoltava, un grup de voluntaris del poble vam engegar amb coratge, esperança i tossuderia un projecte social adreçat a les persones més excloses del nostre poble. Aquelles que, enteníem, no entraven en el circuit de les ajudes públiques per motius diversos. El menjador es va pensar des del primer moment com un espai de reforç de les entitats públiques ja existents al municipi, aleshores col·lapsades per l’enorme gravetat de l’època, on els usuaris trobessin un lloc d´escalf, caliu, acollida i, evidentment, un plat calent. Tanmateix, sempre vam entendre el menjar com una eina de socialització, de creació de vincles i hàbits alhora que oferíem un àpat i d’altres queviures per endur.

Aquest projecte ha estat possible perquè molta gent hi va posar el coll i la banya, des del primer moment. Els voluntaris i tots aquells que ens van aixoplugar i donar suport van creure en aquest projecte, en el seu sentit i necessitat i aquesta creença va fer-nos capaços de vèncer totes les dificultats que van anar sortint com a bolets, una rera l’altra. Però res no ens va tòrçer i els entrebancs es van anar superant o trampejant tan bé com vam poder.
Al Caliu hem mirat als ulls i donat escalf a famílies senceres, persones grans, moltes amb addiccions, persones soles amb famílies llunyanes, d’altres cultures o creences… Hem acollit persones sense llar, d’altres sense padró i molts cops les hem intentat ajudar superant les nostres capacitats i possiblitats. A vegades ha estat molt dur. No poques. Perquè la pobresa és dura i amarga. I eixuta. Però sempre, sempre, ha valgut la pena.

Tanmateix la pandèmia va venir com un huracà. I El Caliu, pensat per a un col·lectiu petit d’unes 20 persones, va haver de tancar uns dies i durant unes setmanes repensar-se i reinventar-se. Ho vam fer durant uns mesos. De 20 àpats dos cops per setmana vam passar a repartir-ne més de 100. En una situació de gran limitació i estrès i mínims recursos. Malauradament, la pandèmia continua i ho farà durant un temps sostingut.
El repartiment de menjar, amb les quantitats que hem manegat i el nombre de famílies molt superior a les nostres capacitats, moltes d’elles derivades d’enlloc, ha estat molt difícil de gestionar. Alguns dels menjadors socials que ens han inspirat i ajudat en el nostre camí (el Tupí de Vic i el Xiprer de Granollers) al cap d’ uns anys de la seva creació han anat trobant aixopluc en d’altres entitats per poder gestionar tots els recursos que ofereixen. En el nostre cas, després de 8 anys i mig, no ha estat així. El repartiment de menjar en les quantitats que hem estat fent els últims mesos necessita d’una coordinació local amb els recursos públics que nosaltres no hem tingut.

Segurament perquè no estàvem preparats per això i sobretot perquè l’ànima d’El Caliu no és aquesta. De moment ens aturem per reflexionar. És una decisió trista, dolorosa i amarga, sobretot per la impotència que vivim en aquest moment. Volem agrair-vos a tots els que heu format part del nostre camí l’esforç ingent que heu fet durant tot aquest temps. Un agraïment molt molt gran a tots els voluntaris que han estat en primer pla, segon, tercer i el que ha calgut. Tothom ha estat important en l’engranatge. Cadascú de vosaltres sap què pot donar i on arriben les seves limitacions. Gràcies per la confiança que ens heu fet durant tant de temps. El Caliu, torni a obrir o no, formarà part per sempre d’una gran història de solidaritat del nostre poble. Un projecte que va implicar no només voluntaris, sinó que va ser possible gràcies a entitats com l’ABI, que ens va eixuplugar i emparar des d’un primer moment; gràcies també a l’espai cedit fins ara per en Josep Relat, que ens ha donat en tot moment un suport incondicional a tots els nivells, així com les associacions de veïns, comerç local, escoles, grups de pares i mares, particulars anònims i entitats de barri del nostre poble. Un reflex tot plegat de la immensa solidaritat que caracteritza Montcada i Reixac. I per acabar i plens d’agraïment voldríem recordar unes paraules del nostre estimat Pere Casaldàliga: “Al final del camí em diran: has viscut? has estimat? I jo sense dir res, obriré el cor ple de noms.” I molts d’aquests noms seran els vostres.

Judith Recasens (El Caliu)

 

Una associació independent a disposició de tothom

L'Associació de Veïns Moviment MiR és ja una realitat, les altes com a tal en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Agència Tributària així ho avalen. Per aquest motiu, ho celebrem compartint aquesta excel·lent notícia a nivell local. Ja estem a la disposició dels veïns i veïnes com una associació independent i lliure. Cada dia que passa, el grup de persones que vàrem iniciar el camí de la seva creació, estem més convençuts de la necessitat de recollir i canalitzar cadascuna de les preocupacions relacionades amb els nostres barris i en definitiva amb el nostre municipi en tota la seva extensió. El nostre únic objectiu és exigir als nostres representants locals que se centrin i treballin en aconseguir la millora de la qualitat de vida al municipi, i és que per a aquesta missió, no ho oblidem, van ser elegits. Estem convençuts que hi ha altres formes d'actuar i que aquestes afecten als nostres representants municipals, i passen per dedicar els mitjans disponibles tant humans com econòmics al que creiem que per a la majoria dels veïns és prioritari i irrenunciable.

Descartem l'opció còmoda i conformista que consisteix en continuar observant la degradació continuada que pateix el nostre poble. Des de l'absència de serveis sanitaris, passant pel deplorable estat de les places, els parcs i l'asfalt, la manca de neteja viària, el deteriorament del mobiliari urbà, l'estat de les voreres, el creixent incivisme i els fenòmens constants d'ocupació d'habitatges, fins a la mort progressiva del comerç local o l'augment de impostos. Actuarem com a receptors i generadors de denúncies als responsables municipals corresponents, de cadascuna de les queixes, millores, reclamacions, etc. que rebem dels veïns dels nostres barris, sempre que els motius siguin justicats i concloents. Sabem per endavant que es tracta d'una tasca difícil, però el que pretenem és per al nostre municipi i això ens encoratja a posar-nos en marxa, compromesos amb una tasca que considerem molt necessària, veient com veiem cada dia l'estat i la deriva que té el nostre poble. Com no podria ser d'altra manera, estem oberts a col·laborar, informar i participar amb els nostres representants, amb vistes a aconseguir a curt i mitjà termini que els nostres barris siguin un orgull per a cadascun dels veïns i veïnes que els habiten.

A vosaltres, veïns i veïnes dels diferents barris, us emplacem a comptar amb Moviment MiR i afer-nos arribar les vostres queixes, idees de millora i preocupacions que esteu patint i que sabem que són moltes. Us demanem per tant el vostre suport en aquesta aventura que hem iniciat per UNA MONTCADA MÉS HABITABLE.

AV Moviment MiR

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari