La nova reforma laboral de les treballadores de la llar genera molts dubtes

La modificació del Reial Decret sobre la reforma laboral de les persones treballadores de la llar té com a objectiu integrar aquest col·lectiu en el sistema laboral i que tinguin dret a les prestacions contributives per, cara el 2019, que aquest àmbit estigui regulat com qualsevol altre sector i s’eradiqui la discriminació que han patit les persones empleades de la llarg –la gran majoria, dones– i dotar-les d’una acció protectora. Aquest és l’objectiu de la reforma que van exposar ahir dimecres, 7 de març, a la Casa de la Vila les advocades Idania García i Mercedes Silvano, convidades per la Regidoria de Dona i Igualtat, en el marc de la commemoració a Montcada i Reixac del 8 de març. Els actes continuen aquest dijous, 8 de març, dia oficial de l’efemèride, amb la inauguració d’una exposició sobre l’evolució social dels drets de les dones, de Dona i Igualtat i la Regidoria d’Integració.

Les lletrades –que van estar acompanyades de la regidora de Dona i Igualtat, Judith Mojeda (PSC)– no van entrar a valorar si la norma beneficia o no el sector a efectes pràctics, cosa que sí va fer el públic assistent, format en la seva majoria per dones que contracten serveis domèstics. La norma introdueix el concepte d’empleador/empleadora, que és la persona que contracta el servei i ha de ser el titular d’un habitatge, qui hagi signat el contracte de lloguer o bé qui tingui la responsabilitat de contractar el servei. “Qualsevol persona que tingui una dona de fer feines a casa ha de fer-li un contracte, ja sigui a treballadores a jornada completa o per poques hores; desapareix la figura de la treballadores fixa discontínua”, va expressar Garcia. L’única excepció seria si es necessita un servei domèstic puntual de menys de quatre setmanes de durada, però que, en cap cas, sigui continuat. L’advocada va dir que les treballadores tenen prohibit fer-se autònomes i que si estan contactades per una empresa, aquesta ha de tenir una autorització del servei públic de treball.

Pel que fa a les retribucions, la norma diu que les treballadores han de cobrar, com a mínim, el salari mínim interprofessional, de 641 euros mensuals, que equival a prop de 22 euros diaris. “L’empleador podrà pagar com a màxim un 30% del salari en espècie, és a dir, en allotjament o alimentació”, va explicar Garcia. Les treballadores de la llar tenen dret a 14 pagues, de 30 dies de vacances i, en el cas de les jornades completes, de descans setmanal de 36 hores consecutives. La nova reforma atorga a les treballadores tots els drets per cotitzar –baixa laboral, jubilació i pensions– a excepció de les prestacions per a l’atur, a les que, de moment, no tindran dret.

A partir d’ara, els costos de la cotització a la Seguretat Social els ha d’assumir l’empleador i del seu compte bancari es descomptarà cada mes un 22% en concepte de Seguretat Social, del qual un 3,7% correspon a la part de la treballadora. “Si els empleadors es donen d’alta abans del 30 de juny obtindran un descompte del 20% durant tres anys i si es tracta d’una família nombrosa, d’un 45%”, va indicar Mercedes Silvano. La lletrada va explicar la taula de cotització en funció del que paguin a les treballadors. Per exemple, si es paga un sou mensual de 800 euros, la base de cotització serà la més alta, de 748,2 i a aquesta quantitat se l’ha d’aplicar el 22%, que són uns 164 euros a pagar cada mes en concepte de Seguretat Social. “Recomanem tothom que faci el contracte, per tenir cobertura tant la treballadora com l’empleador”. Per fer la tramitació i per a més  informació sobre el contracte es pot consultar a les oficines de la Tresoreria de la Seguretat Social –la més pròxima a Montcada és la de Cerdanyola– o bé consultar el web www.seg-social.es.

L’aplicació de la norma va generar força debat entre el públic, ja que, tal com van reconèixer les lletrades, la reforma encara té llacunes i com que hi ha un termini d’adaptació fins al 30 de juny, encara no s’ha aplicat de ple ni hi ha jurisprudència. “Per fer les inspeccions, els treballadors de la Seguretat Social hauran d’entrar als domicilis particulars, segons la Constitució, no hi podran accedir sense una ordre judicial; s’està sol·licitant que els empleadors puguin desgravar el que cotitzin de la Seguretat Social”, va indicar Silvano. El públic també va formular altres dubtes, com demostrar que una treballadora ha causat baixa en un domicili concret o com tenir cobertura quan una empleadora fa serveis en més d’una casa diferent contractada per la mateixa persona.

“El que penso d’aquesta reforma és que moltes dones es quedaran sense feina perquè implica tota una sèrie de tràmits, obligacions i maldecaps a persones que necessiten els serveis, crec que no podré fer front a aquests requisits”, va expressar a www.laveu.cat Puri Giménez, veïna de Montcada que actualment té treballadora de la llar. Roser Lluís, que els seus pares són dependents, també opina que la gent renunciarà a aquests serveis. La seva família fa temps que té regularitzada la situació de les treballadores de la llar i creu que “és injust que els que fem bé les coses no tinguin descompte i les noves altes, en canvi, rebran un 20% de bonificació”. Rosa González considera que la norma és bona per a les treballadores internes o que fan jornada completa en un únic domicili, però no per a les que van per hores. “Crec que importen més les ganes de recaptar diners per part de l’administració que no pas incloure en el règim de la Seguretat Social les treballadores”, opina.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: