‘S’ha acabat, accepteu-me com soc ’

Malgrat els danys colaterals –com ella mateixa anomena–, mai ha deixat de lluitar en una societat que no entén la diferència. Del Valle és una de les fundadores de l’entitat Suma’t MiR, que treballa per ajudar els infants neurodivergents. El 13 i 14 d’abril, l’associació i l’Ajuntament organitzen les segones Jornades per la Diversitat Educativa.

Sempre m’han vist com una persona estranya, la rareta de la classe. Amb quatre anys, em sabia de memòria els diàlegs de la pel·lícula ‘El que el vent s’endugué’. D’adolescent, vaig tenir un episodi de fòbia a la pluja i, durant dos anys, cada vegada que plovia em volia morir. També he patit assetjament escolar. La culpa sempre era meva perquè era diferent. L’última vegada que em van pegar tenia 16 anys. Aquell dia em vaig tornar i vaig dir prou.

He estudiat Dret i Criminologia, però em va costar molt perquè el cervell d’una persona autista funciona diferent. Quan algun tema no ens interessa, desconnectem sense adonar-nos-en i després descobrim que ens hem perdut moltes coses. En acabar els estudis, vaig treballar a una empresa amb un càrrec de responsabilitat, portava Recursos Humans i una part de la Gerència, fins que la meva ment va col·lapsar. Ara soc secretària de direcció en una altra companyia i estic més tranquil·la, perquè és una feina que em permet mantenir una rutina, molt important per a nosaltres.

‘M’encantaria que es descobrís per què el nostre cervell funciona diferent’

Des dels 16 anys, em van començar a medicar perquè deien que tenia depressió crònica, trastorn de personalitat…, fins que vaig decidir anar a un especialista particular. El dia que em van dir que soc una persona TEA em vaig fer un fart de plorar perquè, per fi, tenia una explicació al que em passava, no era rara perquè sí.

A partir d’aquí, va començar un camí complicat perquè tinc la necessitat vital de desmarcar-me de la societat, ja que durant tota la vida he buscat estratègies per imitar la gent del meu voltant per no ser rebutjada. He après a eliminar capes i capes per trobar-me a mi mateixa.

Estic fent aquest camí d’autoconeixement no només per mi, sinó també per ajudar el meu fill, que té sis anys i també és autista. Ens van confirmar el seu diagnòstic quan en tenia dos. M’encantaria que la ciència descobrís per què el nostre cervell funciona diferent i ens costa tant assumir les normes socials.

‘El dia que em vam diagnosticar que tinc TEA em vaig fer un fart de plorar perquè, per fi, tenia una explicació al que em passava’

Aquest any amb les jornades volem incidir sobretot en el missatge que no hi pot haver cap infant sense tenir cobertes les seves necessitats educatives. Les administracions han d’invertir recursos per a l’alumnat neurodivergent.

Com que hi ha moltes mancances per atendre la diversitat, Suma’t va decidir posar el seu granet de sorra destinant als centres educatius els diners recollits a les jornades. En l’edició anterior, vam reunir uns 6.000 €.

Ens han educat perquè les persones neurodiverses ens adaptem al món neurotípic, però hem de capgirar aquesta realitat. Com sabeu si em puc adaptar? I si no soc capaç, què faig? Em suïcido? M’aïllo? Ha arribat el moment de cridar ben fort: s’ha acabat, accepteu-me com soc. Necessitem empatia i estima perquè també formem part d’aquest món.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: