‘No podem tractar les lleres dels rius com si fossin un espai de lleure més’

Xavier Larruy fa més de vint anys que estudia l’avifauna de la conca del Besòs. És coautor de diversos llibres de divulgació, com ‘La fauna vertebrada del Besòs a Montcada’, i acaba de presentar a l’Ajuntament un estudi sobre els ocells i altres vertebrats del riu Ripoll, en què constata l’augment de la diversitat en els últims 15 anys i alhora alerta dels perills que l’amenacen.

Quin és el principal canvi que ha observat en la comunitat d’aus del Ripoll des del 2005 fins ara?
En l’estudi actual, hem detectat 82 espècies d’ocells, de les quals 77 són autòctones. El 2005, la xifra era menor (64) però, en canvi, la quantitat d’exemplars censats de mitjana va ser més gran (741 enfront dels 522 actuals). Aquest canvi s’explica per la forta disminució d’alguna espècie que era força abundant, com ara la gavina riallera, el pardal comú o els ànecs domèstics –alliberats pels hortolans que ocupaven un tram del riu. Ara podem parlar d’una comunitat més equilibrada i amb major diversitat.

D’entre aquestes noves espècies detectades, quines destaquen?
Les que més criden l’atenció per la seva mida són els ocells piscívors, sobretot de la família dels ardeids, com el bernat pescaire, el martinet blanc i l’esplugabous, i el corb marí gros. S’han establert a Montcada atrets per la presència de peixos al riu, tant autòctons –com ara bagres i barbs de muntanya– com exòtics –per exemple, carpes i llopets de riu.

El Ripoll acull la joca més important d’ardeids de la província de Barcelona, si exceptuem el delta del Llobregat

Quins són els punts de major valor ornitològic?
El Ripoll acull la joca més important d’ardeids de la província de Barcelona –si exceptuem el delta del Llobregat. Concretament, hem censat uns 300 exemplars que dormen en un canyar dens. El creixement en alçada d’alguns arbres comença a aportar una major riquesa ornitològica, com ara una joca de corbs marins grossos. També hi ha espais curiosos com el pont de l’autopista C-33, que ha esdevingut una zona de nidificació de tres espècies protegides: el ballester, el xoriguer comú i el roquerol.

Segons l’estudi, el nombre d’espècies de mamífers i rèptils també ha crescut respecte al 2005.
Sí, durant l’estudi vam detectar excrements de llúdriga sota el pont de la Ferreria, si bé no sembla que hi estigui establerta. El que sí hem constatat és la presència de porcs senglars, l’animal de major pes que es pot veure al Ripoll, guineus i conills de bosc. També hem detectat la tortuga de rierol, la serp verda, la sargantana iberoprovençal, el dragó comú i l’exòtica tortuga d’aigua americana.

Quins factors han permès aquest increment de la diversitat?
D’una banda, hi ha contribuït la xarxa de depuradores que hi ha al llarg de la conca del Besòs, que evita part dels abocaments d’aigües contaminades al riu. Això ha permès que els peixos apareguin de forma natural, atraient les noves espècies. D’altra banda, l’eliminació dels horts il·legals que hi havia el 2008 al tram més amunt de la carretera C-17 va possibilitar l’increment de la cobertura vegetal, afavorint l’aparició dels ocells de caràcter forestal i els de mosaic, com les mallerengues, el rossinyol bord, el rossinyol i el pit-roig. El problema és que l’ecosistema fluvial és molt fràgil.

Quines són les principals amenaces?
Un dels problemes és que quan hi ha episodis de pluja, els sobreeixidors del clavegueram i de les depuradores aboquen al riu aigua residual sense depurar. Aquesta entrada d’aigua contaminada redueix l’eficàcia de la feina que fan diàriament les depuradores i posa en perill els organismes aquàtics. L’única manera d’evitar-ho seria construir dipòsits soterrats que acumulessin la barreja d’aigua de pluja i aigua residual, una actuació molt costosa econòmicament. Altres focus d’agressions són les avaries puntuals de les canonades de serveis que passen per la conca i els accidents de les indústries pròximes.

Tampoc ajuda la presència de persones a la llera passejant amb gossos deslligats.
Aquest és el principal perill per a la supervivència de moltes espècies.­ El pas de persones i gossos per les platges de còdols on niuen els corriols petits compromet greument la seva reproducció. Els gossos deslligats recorren sovint tota la llera al llarg de centenars de metres, espantant els ocells que es troben aturats, fent malbé els nius o matant els pollets, deliberadament o accidentalment. Per això, seria convenient posar cartells informatius alertant els propietaris de gossos i reforçar la campanya els caps de setmana entre març i agost, mitjançant agents cívics.

És incompatible la conservació de la biodiversitat als rius amb la presència humana?
Entenc la necessitat de la gent de gaudir dels entorns naturals, i més en zones amb tanta densitat de població, però no podem tractar les lleres dels rius com si fossin un espai de lleure més, perquè són ecosistemes d’una gran fragilitat. I si volem conservar la diversitat avi faunística del riu, n’hem de cuidar els marges. No crec que s’hagi de prohibir un cert ús públic de les lleres, però, tenint en compte la pressió que suporten, s’ha de regular. Les administracions no poden convertir-les en parcs urbans –estalviant-se així el cost de fer-ne en sòl urbanitzable–, sinó que han de vetllar per a la seva conservació, destinant més mitjans de control, informació, educació ambiental i vigilància.

Caldria dur a terme una restauració ecològica del tram on es van eliminar els horts per tal de recuperar la vegetació autòctona de ribera

Quines altres mesures caldria?
Caldria una restauració ecològica dels trams on es van eliminar els horts il·legals per tal de potenciar un hàbitat de ribera amb vegetació autòctona, davant la proliferació de la canya, una espècie invasora. La manca d’arbres madurs amb forats impossibilita la reproducció d’un bon nombre d’espècies forestals, per tant, és important continuar la instal·lació de caixes niu per part de les administracions locals i associacions. També és urgent investigar per què es produeix una reducció sobtada de cabal els migdies que deixa el riu Ripoll sense cabal al tram urbà.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: