Nous catalans: Niqash, Lis, Mariusz i Yeraldin

El meu nom és Niqash Ashraf i soc del Pakistan. Vaig néixer al Panjab, la província més gran del Pakistan. Fa quatre anys que visc a Catalunya i soc molt feliç aquí.

Parlo cinc llengües: anglès, urdú, panjabi, castellà i una mica de català. La meva llengua materna és el panjabi. Hi ha moltes paraules i expressions típiques en panjabi. Per exemple, quan un amic et traeix diem “he perdut diners i l’amistat també” .

En català hi ha moltes paraules que m’agraden. Algunes m’agraden per com sonen i altres pel significat que tenen. “Capsigrany” i “menjar” són dues paraules boniques i “tot bé” és una expressió positiva, que m’agrada molt.

Em dic Lis Ortiz i soc d’Hondures. Ara ja fa un any que vaig arribar a Catalunya i només parlo castellà i una mica català.

A Hondures hi ha una expressió que diem molt els hondurencs i que m’agrada molt: “Vamos a pijinar”. No és una mala expressió. Es diu quan surts de nit i vas de festa o fins i tot quan surts amb els amics a passejar. Les persones joves són qui més la utilitzen.

En català hi ha una paraula que trobo molt bonica: “tendresa”. Per mi té una pronúncia estranya, però m’agrada molt. I m’encanta l’expressió “T’estimo molt”, perquè és un sentiment molt maco i sona molt bé.

Em dic Mariusz Cielinski. Soc de Polònia i ja fa quinze anys que visc a Catalunya. El polonès és la meva llengua materna, però també parlo castellà i una mica català.

Una paraula curiosa i que em crida l’atenció del polonès és “no”, perquè segons el context o la situació en què la diem significa “sí” o “no”. Sona estrany, oi?

Potser per aquest motiu, una de les paraules que més m’agrada en català és “cap”, perquè també té significats molt diferents: tinc mal de cap, el meu cap és molt amable, no tinc cap ampolla d’aigua… Ah! I la paraula “maduixa” també m’agrada molt, perquè em sona estranya i, a més a més, m’agrada molt menjar-me-les.

Em dic Yeraldin Garcia Toro i soc de Colòmbia. Vaig arribar a Catalunya l’octubre de 2019. Parlo castellà, la meva llengua materna, i també una mica de català.

A Colòmbia tenim moltes expressions col·loquials. Una que m’agrada és “¿usted qué come que adivina?”. Aquesta frase la dius quan estàs parlant amb algú i aquesta persona s’anticipa i et diu el que tu anaves a dir. També fem servir el verb “envolatar”, que significa perdre alguna cosa. Per exemple, si perdem el mòbil, podem dir: “se me envolató el móvil”.

Una paraula que m’agrada en català és “xerraire”, pel significat i també per com sona. També m’agraden les paraules que comencen amb ny, com per exemple “nyanyo”. Aquesta paraula em fa molta gràcia!