Avui fa noranta dies…

Avui fa noranta dies que no dorms a casa teva. Noranta dies des que vas haver de marxar, de nit, amb fred, plorant… Deixant cinquanta anys enrere en tancar la porta del primer segona.

Avui fa noranta dies que vas començar una nova vida. Tancant la por en aquell pis. Allunyant el malson d’aquell fosc i llarg passadís. Noranta dies de mirades enrere. Noranta dies preguntant-te què vas fer malament. Però noranta dies d’una vida nova. Lluny. En pau.

Avui fa noranta dies que no penses en el final. Noranta dies en els quals has descobert jocs, amigues noves, aficions i passatemps. Noranta dies creuant-te amb mirades amables i desinteressades. Trobant-te amb vides complicades, fàcils, divertides, tristes… Però totes, llargues i sàvies com la teva. Fa nou anys que ets vídua. I, per fi, des d’allà dalt, el teu marit pot descansar. Ara sap que estàs en pau.