‘Els espais de silenci’ de Joan Capella

L’obra de Joan Capella (Montcada i Reixac 1927-2005) transpira assossec i humilitat. L’exposició ‘Espais de silenci’, que es pot visitar fins al 26 de març a l’Auditori, mostra un recorregut pels darrers quinze anys de la seva creació artística. El que es veu sembla detingut en el temps, la quietud ho impregna tot. Són visions personals, d’un precís ordre compositiu, on el color es fon en multituds de gradacions templades, sempre harmonitzades i sense estridències. Impressiona la sonoritat greu de les obres, poblades d’objectes inerts, carrers sense gent o animals dormitant al sol.

A través de les 21 obres, 20 d’elles inèdites a Montcada, podem veure un artista atrapat en un món interior molt poètic, gairebé musical, així com l’evolució de la paleta de colors. L’única tela que ja havia estat exposada és la del carrer Ripoll, pintada als anys 50. Allà encara es percep una paleta clàssica de tons marrons, però també s’evidencia el seu primerenc interès pels plànols geomètrics que, anys després, desembocaran en les seves indagacions cubistes.

Capella va passar moltes nits en vetlla perquè pintava majoritàriament de nit, ja que la feina a la ferreteria familiar no li deixava més temps. Per això, la seva paleta es va anar mimetizant amb la penombra, deixant una empremta d’ambient de silenci i de reflexió interior, on es defineix la que serà la paleta de tons blavosos i violats que acabarà esdevenint el símbol més preuat per a l’artista, la pròpia identitat.

Capella és original, identificable i amb marca personal: l’estil. Les seves obres presenten un caràcter tranquil, aturat i poètic que construeix amb una base inquietant, gairebé de misteri, creant sovint una atmosfera sulfurosa i opressiva, a través d’una paleta de tints templats. I aquesta “marca Capella” és la que el diferencia, assolint l’anhel de qualsevol artista: que sigui identificable i no olori a ningú més.

Moltes persones recorden el ferreter d’ofici, conversador, implicat en la vida social i cultural del seu poble, però pocs han percebut en les seves obres el gran bagatge i coneixement de la història de l’art. Va picar constantment l’ullet a grans autors com Picasso, Braque, Cézanne, Matisse, Rouault, però també va beure de les subtileses de Velázquez, Vermeer, Chardin o, fins i tot, de Kandinsky, Mondrian o Tàpies. Interessat per l’abstracció, juga amb ella però declina entrar-hi de ple. Revisa les obres de grans autors que admira i que són font d’inspiració i fa servir l’art per parlar d’art.

Els artistes volem perdurar en la memòria. Pintem enterrant l’ànima en cadascuna de les nostres obres i, a través d’elles, Capella continua viu. La seva obra és ànima i diaris pintats. Quaderns de viatges per Catalunya i per la seva estimada Montcada i Reixac. Veiem com la perspectiva del temps marquen l’evolució d’un poble i constitueixen un testimoni gràfic incalculable.

Joan Capella era una persona molt estimada i el fet que fos declara com a primer Fill Predilecte del municipi ho explica tot. Ja en els anys 90, tot i que els metges li recomanen que no pinti més, ell segueix creant i es torna més sintètic, més minimalista, més directe i rotund. A les obres de l’exposició a l’Auditori diu molt sense perdre’s en detalls superflus, sent cada vegada més concís.

És necesari alimentar la flama, que es continuï recordant la seva figura i la seva obra. Resulta impagable veure com s’omple el Teatre d’estudiants per saber qui era Capella a través de xerrades sobre la seva vida i obra organitzades per l’Ajuntament. Espais de Silenci també compta amb visites guiades per a adults. Gaudeixin-les!

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: