Ens mereixem ser considerats persones

Quan era petit, el carrer Major de Montcada em veia somriure quan passava un nen que m’agradava i el pont de la Salle m’havia vist agafat de la mà d’un dels meus primers noviets, després que la sexualitat fos sempre un tabú que es fes en secret com qui es droga al lavabo d’un bar. I jo he vist com en menys d’una hora rebia insults, comentaris i pedres dels meus conciutadans per anar agafat de la mà d’un noi. He sentit el fàstic de qui ens mira i he dubtat de si me’l mereixia.

El dubte s’apodera del nen i l’adolescent quan observa que el que sent està fora del que es considera correcte i adequat, en cada petit comentari que rep, en cada pel·lícula en la que no hi és representat. Li sorgeix el dubte de si pateix una malaltia, una patologia. De fet, fins a l’any 1989 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho va considerar així. Però és que la transsexualitat encara constava com a malaltia fins a l’any 2018.

El dubte s’apodera del nen i l’adolescent quan observa que el que sent està fora del que es considera correcte

Com no hem de viure en el dubte sobre la nostra existència? Les persones LGTBIQ+ tenim el doble de possibilitats de patir un intent de suïcidi que les persones heterosexuals, segons la Confederació de Salut Mental d’Espanya. També anem més al psicòleg i tenim més casos de trastorn ansiós-depressiu. El dubte de si hem de seguir o no en vida ens envaeix més sovint perquè així hem estat socialitzats. La meitat dels nens homosexuals assegura haver patit assetjament a l’escola. Avui, els nens compren llibres de la història d’amor adolescent Heartstopper i els llegeixen a classe. Mai m’hauria passat pel cap aquesta possibilitat quan era alumne de l’escola La Salle. Espero que els Peres Petits d’avui dubtin menys del fet que tenim el dret a existir.

El dubte de si hem de seguir o no en vida ens envaeix més sovint perquè així hem estat socialitzats.

En els darrers mesos, però, tot i el canvi de visió majoritària de la població, a Montcada, un seguit d’actes homofòbics ens fan repulsa, s’accentuen els insults, actes vandàlics i amenaces. Això sí, ja no tenim dubtes. Sabem que ens mereixem ser considerats persones. La història de la humanitat és la lluita per ser considerat persona. Els homose­xuals, com les dones o les persones racialitzades, hem estat educats en la pregunta constant, però el dubte ja no hi és. I no ens mereixem ser assenyalats ni insultats. Però tampoc ens mereixem que els que van votar en contra del casament homosexual, ara s’emmascarin en proclames buides. Demaneu perdó, perquè vosaltres també heu pintat amb els vostres actes la perruqueria de plaça Espanya.