‘Fem molt més que obrir i tancar una porta’

Aquest curs, que tot just ha acabat, el conserge de l’escola El Turó, Francisco López, més conegut com ‘el Paco’, ha posat fi a la seva vida laboral després de 35 anys al centre i cinc anys a l’Escola Municipal de Formació Professional, desapareguda el 1987, quan es va integrar a la xarxa pública de la Generalitat. López és un testimoni de gran valor sobre la història d’El Turó, que li ha retut un emotiu homenatge.

Celebro haver format part de l’escola El Turó perquè el seu projecte educatiu és molt similar als meus valors i la meva manera de veure la vida. Sempre m’ha agradat implicar-me en la societat i ho he fet des de vessants molt diferents com la política, el sindicalisme o els esports.

Estic agraït i emocionat per totes les mostres d’estima que he rebut aquests dies. La veritat és que no m’esperava la gran festa que em van preparar i, molt menys, que em dediquessin una porta! Em va fer molta il·lusió retrobar-me amb tanta gent, part de la qual feia molts anys que no veia. Van ser uns moments molt emotius.

El paper d’un conserge és molt més que obrir i tancar una porta. És la cara visible a l’entrada d’un centre quan arriben els infants i les famílies; atenem el telèfon i vetllem perquè tot estigui al seu lloc i funcioni. També m’he fet un fart de fer fotocòpies (riu) perquè el Turó no treballava amb llibres. A més, em cuidava de l’hort i feia les primeres cures quan un nen prenia mal. Recordo que els hi dibuixava amb iode un petit tatuatge d’una lluna o un sol per treure’ls hi un somriure i alguns venien sense que tinguessin res, només perquè els hi fes el dibuix.

Estic molt agraït i emocionat de totes les mostres d’estima que he rebut aquests dies

Una de les situacions que més em reconforten del que era la meva feina és quan em trobo al carrer exalumnes i antigues famílies del centre i em saluden amb afecte. És el millor regal que m’emporto, l’estima de la gent.

Vaig començar de conserge per a l’Ajuntament el setembre del 1982. La meva primera destinació va ser l’Escola Municipal de Formació Professional, que va desaparèixer cinc anys després, quan es va integrar a la xarxa de la Generalitat. I, tot seguit, em van proposar anar a El Turó.

Quan vaig arribar, el centre, que era una cooperativa amb la filosofia de l’Escola Activa de Rosa Sensat, estava vivint el procés per passar a ser una escola pública de la Generalitat. Malgrat el canvi, es va mantenir fidel al moviment pedagògic basat en l’educació integral de l’alumnat. Era un centre innovador i avançat per a la seva època.

El Turó sempre ha estat una escola innovadora on s’ha potenciat la participació

Anys després, l’escola va viure una etapa més difícil, amb l’entrada de personal nou que no compartia la filosofia que existia en el centre des dels seus inicis. L’arribada a la direcció del desaparegut Jon Anchustegui-Etxearte va donar un nou impuls, amb un equip de gent jove amb ganes d’innovar i fer projectes atractius. El seu relleu el va agafar l’actual directora, Imma Espinosa, que ha liderat la seva transformació en una Comunitat d’Aprenentatge, on es busca la implicació de la ciutat en l’escola i a la inversa. El Turó sempre ha estat una escola innovadora on s’ha potenciat la participació de tothom.

Ara que m’he jubilat, tinc un gran llistat de coses a fer com llegir alguns llibres que, per falta de temps, tenia aparcats. Per circumstàncies familiars, hauré de posposar alguns projectes, però m’agradaria gaudir al màxim d’aquesta etapa de la vida amb la gent que estimo.

Articles relacionats

L’escola El Turó fabrica una pròtesi de mà per a un infant valencià de 8 anys

Sílvia Alquézar

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: