L’ocupació de noves barraques ja s’estén a la pollancreda de Sant Pere de Reixac

Les entitats mediambientals fan un crit d’alerta per salvar aquest espai d’alt valor ecològic

El barraquisme al Pla de Besòs segueix creixent. En els últims vuit mesos, l’ocupació ha arribat ja fins a la pollancreda de Sant Pere de Reixac, últim bosc de ribera del riu Besòs abans de la seva desembocadura, amb un alt valor ecològic. Aquest espai natural, ubicat entre el torrent de Reixac i el límit amb el terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, fa les funcions de corredor biològic entre el riu i la serralada de la Marina.

Manel Gómez, de Som Rius, mostra la zona de la pollancreda que encara no ha estat ocupada
Sílvia Alquézar

Les entitats ecologistes han fet un crit d’alerta davant d’aquesta situació. “Estem especialment preocupades perquè veiem que ens quedarem sense la pollancreda, un espai amb una gran biodiversitat i on niuen diferents espècies d’aus migratòries”, explica Manel Gómez, de l’entitat Montcada Som Rius.

Estem especialment preocupades perquè veiem que ens quedarem sense la pollancreda, un espai amb una gran biodiversitat i on niuen diferents espècies d’aus migratòries

Manel Gómez, de Som Rius

A la part sud de la pollancreda s’han instal·lat més d’una desena de noves barraques i, a la part central, ja es poden veure els marcatges per segmentar l’indret. “Han lligat cordes als arbres per delimitar les futures parcel·les i han portat fustes, ferros i qualsevol objecte susceptible de ser utilitzat com a tanca. La degradació de l’espai ja és molt evident”, lamenta Gómez, qui ha demanat a les administracions que actuïn per evitar l’ocupació total de la pollancreda.

L’ocupació arriba ja a la zona sud i central de la pollancreda
Sílvia Alquézar

Cens desfasat

Arran la mort de dues persones el gener de 2022 en una de les barraques del Pla de Besòs, es va constituir una comissió formada per l’Ajuntament, la Generalitat, la Delegació del Govern a Barcelona i el Consorci del Besòs per solucionar la problemàtica del barraquisme. La primera acció ha consistit a realitzar una diagnosi, iniciada a l’octubre i sufragada per la Conselleria de Drets Socials, per conèixer la realitat de l’assentament a la llera del Besòs. Entre el riu i la carretera de la Roca es calcula que hi ha al voltant de 400 construccions i a l’altra banda, prop d’un centenar, entre les quals hi ha infrahabitatges, horts i activitats no regulades. “L’ocupació no para de créixer, per tant, el cens que estan elaborant ja està desfasat”, argumenta Gómez, per a qui una de les prioritats seria aturar l’ampliació de l’assentament.

Resposta municipal

Segons fonts municipals, les administracions implicades ja disposen dels resultats de la diagnosi i, a partir d’aquí, han començat ja a dissenyar un Pla d’Acció per al futur d’aquesta zona. “Entenem i compartim el neguit de les entitats ecologistes i traslladarem a la comissió el problema de la pollancreda per veure si es pot aturar l’expansió de l’assentament”, ha manifestat l’alcaldessa, Laura Campos (ECP), tot afegint que “que la solució del barraquisme a la llera del Besòs serà un procés a llarg termini per la seva complexitat”.

Entenem i compartim el neguit de les entitats ecologistes i traslladarem a la comissió el problema de la pollancreda per veure si es pot aturar l’expansió de l’assentament

Laura Campos, alcaldessa de Montcada

Deixa un comentari