A les barraques del Besòs viuen 157 persones, 20 d’elles menors
La diagnosi tècnica de l’infrahabitatge al parc fluvial desvetlla que s’acumulen 10.000 m2 de deixalles i 2.000 d’abocaments
Unes 212 parcel·les amb més de 10.000 m2 de deixalles i 2.000 d’abocaments s’amunteguen al llarg de la zona de barraques del parc fluvial del riu Besòs, i on malviuen 157 persones, de les quals 20 són menors d’edat. Els residents són de diverses nacionalitats, i el que preocupa és que un 48% no està empadronat enlloc. Només apareix un 27% vinculat a Montcada i Reixac i un 14% a Barcelona. Aquestes són les principals dades que es desprenen de la diagnosi elaborada per la comissió tècnica del barraquisme i a la qual ha tingut accés La Veu.
La taula supramunicipal la coordina la Delegació del Govern de la Generalitat a Barcelona i participen diferents conselleries, el Consorci del Besòs, l’Ajuntament de Montcada i Reixac, l’Àrea Metropolitana (AMB) i la Diputació. Respecte als usos a les dues zones a banda i banda del riu s’ha comprovat que el 42% són horts i l’estudi no ha pogut determinar que hi ha en el 18,4% perquè ha estat impossible accedir-hi. El que s’ha pogut detallar és que el 17,2% és habitatge permanent i el 9,7% a usos de lleure. A més a més, a les barraques s’han comptabilitzat 1.223 animals.
Pla d’acció
Al setembre està prevista una nova reunió de la comissió tècnica que ha de fixar el full de ruta que ha d’establir un calendari per erradicar la zona coneguda com la fabel·la del Besòs i ha de quantificar-ne el cost econòmic. L’alcalde, Bartolo Egea (PSC), s’ha mostrat satisfet amb la feina feta fins ara: “Tenim el convenciment que avancem en el camí correcte per recuperar no només l’entorn natural, sinó també per donar solució a les famílies que viuen en condicions infrahumanes”. El president de l’Àrea Territorial, Andreu Iruela (PSC) afegeix que la incorporació de l‘INCASÒL a la taula tècnica “serà clau a partir d’ara”. El delegat del govern de la Generalitat a Barcelona, Joan Borràs, ho va avançar durant la darrera trobada amb una delegació municipal político-tècnica. Egea i Iruela coincideixen que la intervenció de l’ens públic permeti garantir la vigilància de l’espai per evitar noves ocupacions, sobretot, a les zones que han crescut més en els darrers mesos, la pollancreda –en límit amb Sant Fost de Campcentelles– i el torrent de Vallençana.