‘Com a societat, no podem tancar els ulls davant d’aquesta xacra social’

El col·lectiu Vestits Vermells (VV) ja ha obert a través del seu compte d’Instagram (@vestitsvermells) el període d’inscripcions per poder sumar-se a un dels quatre itineraris que es faran al municipi el proper 25 de novembre, Dia Mundial contra la Violència de Gènere, per tal de recollir els vestits vermells penjats arreu del municipi des del passat mes d’abril i dur-los fins a la plaça de l’Església, on es farà un acte de denúncia i en memòria de les víctimes.

Parlem amb Delia García, portaveu del col·lectiu VV i promotora d’aquesta iniciativa, sobre l’objectiu d’aquesta acció i la importància de participar-hi posicionant-se contra les violències masclistes.

Com neix la iniciativa de penjar vestits vermells al municipi per visibilitzar la violència de gènere?

Està inspirada en el moviment Red Dress Day que vaig descobrir a través de l’artista catalana Núria Rossell, en una exposició col·lectiva feta a Sant Celoni, l’any 2022, sobre la interpretació de textos de cabdills indis. L’obra de Rossell parlava d’una campanya que es va iniciar al Canadà per denunciar que des dels anys 80 i fins a la primera dècada del 2000 al voltant de 1.300 dones i nenes d’origen indígena van ser violades o assassinades o bé van desaparèixer.

Per quin motiu?

No es va investigar a fons, justament perquè es tractava d’un cas de doble discriminació de gènere amb component racial. D’una banda eren dones i de l’altra, indígenes. No es tractava només de crims masclistes, algunes també queien en mans de xarxes de prostitució.

Qui va popularitzar el moviment Red Dress Day?

L’artista canadenca Jaime Black, d’origen mestís –amb arrels indígenes i de colons europeus i coneguts com a métis. Al 2011, inspirant-se en l’autobiografia de l’escriptora mestissa June Stifle, víctima de violència masclista, i utilitzant el vermell, el color amb què els indígenes es comuniquen amb els esperits, Black va fer una performance davant de la Universitat de Winnipeg (Canadà) penjant 600 vestits vermells. Amb aquesta acció, l’artista pretenia representar una presència a través de l’absència del cos i el cert és que va tenir una gran repercussió social. Amnistia Internacional va posar-hi el focus i això va derivar en una reforma legislativa en matèria de violència de gènere al país. Ara, cada 5 de maig Canadà celebra el Red Dress Day amb participació de la ciutadania.

Una història inspiradora.

Així és, i em va fer reflexionar sobre l’impacte dels crims masclistes a l’estat espanyol tot descobrint que les xifres de dones assassinades aquí són superiors a les del Canadà. Per això, vaig decidir proposar al grup de dones de Can Cuiàs la penjada de vestits el passat 25 de novembre, amb motiu del Dia contra la Violència de Gènere.

I quin va ser l’impacte?

Sorprèn veure com la gent respon davant les causes justes, sobretot, les dones. Allò va ser com un experiment; la gent passava, s’ho mirava i preguntava i ens va fer prendre consciència de la importància que té visualitzar aquesta xacra, de manera que vam decidir penjar un vestit cada vegada que hi hagués un feminicidi a l’estat.

D’aquí neix un projecte que ha acabat sent transversal.

Estem molt contentes de la repercussió que està tenint i s’ha demostrat el que ja sabíem, que aquest municipi té una força reivindicativa brutal. Avui dia, hi ha moltes persones adherides a títol individual i més d’una seixantena d’entitats. L’èxit de participació és indiscutible. El que ens dol és que des que hem començat amb la campanya pràcticament cada setmana hem hagut de penjar algun vestit i, de vegades, més d’un.

Esgarrifa veure les xifres. Fins ara, prop de setanta dones assassinades a l’estat des de l’inici d’any.

I això que les dades reals sobre feminicidis varien segons qui fa el recompte. L’estat només comptabilitza les dones assassinades a mans de les seves parelles o ex-parelles i per a nosaltres, aquestes les xifres no són del tot reals perquè no inclouen els casos on no hi ha un vincle emocional amb la víctima. A Catalunya, el ventall s’amplia ja que també s’inclouen altres feminicidis. Les nostres fonts són el Ministeri d’Igualtat i la Generalitat.

Què podem fer per lluitar contra aquesta xacra?

Com a societat, ens hem de posicionar clarament en contra per tal erradicar aquest model d’abús masclista, el que no podem fer és tapar-nos les oïdes ni tancar els ulls a aquesta crua realitat, hem d’actuar si cal. Lògicament, les institucions també han de prendre mesures.

Quan de temps es mantindrà la campanya dels vestits vermells?

De moment, fins al 25 de novembre, Dia Mundial contra la Violència de Gènere. En el marc d’aquesta jornada, per la tarda es faran quatre itineraris a peu que sortiran de Can Cuiàs, Terra Nostra, Mas Duran i la Vallençana baixa, i que finalitzaran en la plaça de l’Església. Cada itinerari estarà dividit en trams, perquè l’objectiu és que tothom s’afegeixi on vulgui i participi en una d’aquestes quatre caminades, on s’aniran recollint els vestits vermells i que seran una clara manifestació contra les violències masclistes. Cal que hi siguem tots. I per això fem una crida a la ciutadania per a què hi participi. El formulari està a Instagram @vestitsvermells i el tindrem en paper a cada penjada que fem d’un vestit vermell.

Articles relacionats

Crida al compromís institucional i social per posar fi a les violències masclistes

Laura Grau

Vestits Vermells reprèn els actes de denúncia dels feminicidis després d’un estiu negre

Laura Grau

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: