Albert Aracil, un veí entranyable de Can Cuiàs

Des que va guanyar una medalla d’or als Jocs Special Olympics de Granollers, Albert Aracil no para de rebre felicitacions dels veïns del seu barri, Can Cuiàs, on és molt popular. Va néixer fa 35 anys, quan encara no existien protocols de cribratge prenatal d’anomalies congènites. Després de l’impacte inicial de descobrir que el seu segon fill tenia la síndrome de Down, els pares, M. Josefa Álvarez i Federico Aracil, van decidir abocar tot el seu amor i energia en aconseguir que Albert fos el més autònom possible.

En descobrir que el seu fill tenia la síndrome de Down, els pares van decidir abocar tot el seu amor i energia en aconseguir que fos el més autònom possible

M. Josefa va deixar de treballar per poder dur-lo dur a les teràpies d’estimulació que li van recomanar els especialistes. Fins a primer de primària, Albert va ser alumne de l’escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana. “Té dificultats per parlar a causa d’una malformació del paladar, però va aprendre a llegir gràcies a l’ajuda d’una professora i es fa amb tothom­ perquè és molt socia­ble i carinyós”, explica la mare, qui destaca que es fa entendre amb la gent més propera, amb l’ajut de la llengua de signes.

Va aprendre a llegir gràcies a l’ajuda d’una professora de l’escola Mestre Morera i es fa amb tothom perquè és molt sociable i carinyós

M. Josefa Álvarez, mare d’Albert

Després de passar per una escola d’educació especial, a 18 anys va anar al Centre Ocupacional Cordada –que gestiona la Fundació Osas–, a Barcelona, on també practica esports com la petanca, natació, atletisme i zumba i activitats com la pintura. “Hi va molt content i s’apunta a tot el que li proposen”, celebra el seu pare, que només lamenta que el centre no pugui oferir als usuaris més hores de feina remunerada. “Això els faria sentir més útils i reconeguts”, afegeix Federico.

Va molt content al centre ocupacional i s’apunta a tot el que li proposen, però sap greu que no els hi puguin oferir més hores de feina remunerada

Federico Aracil, pare d’Albert

La parella està orgullosa del seu fill, un jove entranyable i amb un bon nivell d’autonomia. “Hem lluitat molt per arribar fins aquí, però haig de reconèixer que ara que estem els dos jubilats, l’Albert ens dona molta vida”, diu M. Josefa, qui creu que les administracions haurien de destinar més recursos per a les persones amb Down.