Els experts creuen que la consciència social és la millor prevenció contra l’assetjament escolar
La Salle acull una xerrada de prevenció del ‘bulling’ a les aules
L'assetjament escolar i el «bulling» s'han convertit, d'un temps ençà, en dos dels problemes de l'escola que més preocupen als professors i als pares d'alumnes. Les víctimes dels abusos, si aquests no s'aconsegueixen frenar a temps, poden sofrir autèntics calvaris psicològics, quan no danys físics. “Els precedents recents amb suïcidis inclosos han situat aquesta problemàtica en una de les accions prioritàries a eradicar a les aules”, va dir ahir el delegat a Catalunya de l'associació per la prevenció de l'assetjament escolar, Joan Martínez, convidat per l’Ampa del col·legi La Salle.
La xerrada va anar dirigida a conscienciar les famílies del que significa assetjament escolar i com prevenir-lo. “És vital la comunicació, el reforç de l’autoestima, el reconeixement del problema i la defensa del dret de l’infant”, va assegurar Martínez. L'assetjat no té un perfil predeterminat. Pot ser noi o noia i assistir a un col·legi públic o privat, encara que és més fàcil que les agressions passin desapercebudes en centres de molt alumnat. El perfil de l'assetjat està sent força variat. Els nens solen protagonitzar agressions físiques, mentre que les nenes tenen un comportament més subtil, com els insults i les difamacions. En qualsevol cas, es tracta d'un abús de poder continuat.
El delegat a Catalunya de l'associació per la prevenció de l'assetjament escolar va donar dades esgarrifoses. “Segons un estudi de 2010, el 43% dels alumnes de segon de primària pateix “bulling”, mentre que a 1r d’ESO el percentatge se situa en el 18%. A més, es calcula que el 60% d’agressors cometran un delicte abans dels 24 anys”, va sentenciar.
Els pares no sempre s'assabenten aviat, l'assetjat s'avergonyeix i no ho explica; ho descobreixen quan arriba a casa amb senyals d'agressió o té canvis de comportament molt marcats. El rebuig al «xivato» també dificulta que s'expliqui el que passa. Descens del rendiment escolar, baix estat d'ànim, ansietat, autoinculpació, por, trastorns físics i plor són alguns dels símptomes del «bulling».
Quan els pares detecten que el seu fill és víctima d'un assetjament, el que han fer en primer lloc és parlar amb ell i escoltar-lo, sense culpabilitzar-lo de la situació, ni tampoc dir-li "a veure si aprens a defensar-te". Una vegada que tinguin la informació, el següent pas és anar al centre per a parlar amb els professors i els orientadors, que són els que han d'actuar. El tercer pas, una vegada que es verifica l'assetjament, és la intervenció, en doble vessant: amb els companys i amb l'assetjat perquè aprengui estratègies de com respondre de manera adequada, sense violència, però sense por.
Segons Martínez, els professors necessiten una formació molt específica per poder resoldre aquests problemes. És fonamental l'organització en els centres, ja que, encara que els docents estan molt sensibilitzats, sovint no hi ha prou coordinació. El canvi de col·legi només es recomana en casos especialment greus. A l'hora de la intervenció en l'aula, els protagonistes no són només el acosador i l'assetjat, sinó també la majoria que permet el maltractament amb el seu silenci. És necessari inculcar els companys que no protegeixin els acosadors sinó que els denunciïn. Per això, són fonamentals els programes de convivència escolar que afavoreixin el respecte, la convivència, la sensibilitat dels menors, ja que moltes vegades el problema corre risc de sortir dels murs del col·legi i traduir-se en baralles i agressions.
Articles relacionats
Articles relacionats
L’Ajuntament demanarà a l’AMB allargar el recorregut de l’autobús 155 perquè sigui circular
‘La meva eina de treball és un ordinador, no una proveta’
El barraquisme centra la reunió de treball de les policies de cinc municipis
Mas Rampinyo viurà la seva Festa Major del 26 d’abril a l’1 de maig
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
