El mural de Joan Capella torna a lluir a l’església de Santa Engràcia

Al llarg de la seva vida, Joan Capella (Montcada i Reixac 1927-2005) va pintar quatre grans murals a Montcada i Reixac. Els més coneguts són els de la Casa de la Vila (2003), l’escola La Salle Montcada i La Unió de Mas Rampinyo (1996), però n’hi ha un quart, més amagat, que va pintar el 1959 a la capella del Santíssim de l’Església de Santa Engràcia.

El 2012, la Fundació Joan Capella va promoure una primera restauració del mural per garantir-ne la conservació. Ara, 12 anys després, l’experta Beatriz de Colmenares, ha dut a terme una neteja profunda del fresc i la reparació d’alguns desperfectes causats pel pas del temps. L’operació l’ha sufragat la parròquia amb donacions i fons propis.

Història del mural

El mural va ser un encàrrec de la parròquia de Santa Engràcia a Joan Capella, que va decidir representar el Sant Sopar i incloure a la pintura el retrat de dos antics capellans, el mossèn Joaquim Castellví i el mossèn Josep Espinassa, convertits en dos apòstols de la coneguda escena bíblica. Una de les poques persones que coneixen aquesta curiositat és Josep Capella, nebot de l’artista i cronista local. “El meu oncle va aprofitar la creació del mural per retre homenatge a aquests religiosos que van morir pocs anys abans, deixant un bon record entre la població”, explica Capella.

El meu oncle va aprofitar la creació del mural per retre homenatge a aquests religiosos que van morir a final dels cinquanta, deixant un bon record entre la població

Mossèn Castellví va arribar a Montcada als anys cinquanta i, segons Capella, va ser una persona molt estimada, especialment per la tasca que va fer pels joves i la promoció de la cultura –va formar part del grup Tertúlia. De fet, un dels carrers de Montcada, paral·lel al riu Ripoll, encara porta el seu nom. El seu enterrament, l’any 1956, va ser un dels més multitudinaris que es recorden a Montcada, amb centenars de persones al carrer.

L’altre mossèn, Josep Espinassa, també estava molt arrelat al municipi, on va arribar als anys trenta. Se’l coneixia com el capellà de les monges perquè feia missa al col·legi de les Germanes Dominiques. Va fugir el primer dia de la guerra civil, per por de ser assassinat, i va tornar a Montcada després del conflicte, on va viure fins a la seva mort, el 1958. “Una altra curiositat del mural és que l’artista es retrata a ell mateix de perfil, convertint-se en un altre dels apòstols”, explica Capella, qui destaca la qualitat del fresc i el traç inconfusible del seu tiet.