Cal un canvi per aconseguir una bona qualitat de l’aire que millori la salut pública

Al 2016, cinc indústries catalanes –entre les quals hi ha LafargeHolcim– van emetre més CO2 que la suma de les emissions dels cotxes que circulen a Catalunya

LafargeHolcim, vista des del barri de Can Sant Joan
Arxiu/La Veu

Davant la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya en què emplaça la Generalitat a prendre mesures efectives per reduir l’ozó troposfèric, la Directora General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, va dir a TV3 que els principals precursors perquè es formi l’ozó estratosfèric són l’òxid de nitrogen (NO2) i els compostos orgànics volàtils (COVs) i va afegir que això és degut als cotxes i a la indústria. Si és així, per què totes les mesures de la Generalitat només van dirigides als cotxes quan l’any 2016 cinc indústries catalanes (entre les quals hi ha LafargeHolcim) van emetre més CO2 que la suma de les emissions de tots els vehicles que circulen a Catalunya. Només amb la fi de les emissions d’aquestes empreses s’aconseguiria reduir dràsticament les emissions de CO2 i de NO2.

Només amb la fi de les emissions d’aquestes empreses s’aconseguiria reduir dràsticament les emissions de CO2 i de NO2.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha condemnat Espanya per la contaminació de l’aire a Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat, que afecta la salut de les persones, per incomplir la normativa en relació a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta.

En aquest context, Mireia Boya fa una tòpica “fugida d’estudi” argumentant textualment que “la justícia està una mica en contra de la salut de les persones, la qualitat atmosfèrica i la reducció dels efectes del canvi climàtic”. Potser fa aquestes afirmacions perquè la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya els obliga a prendre mesures efectives.

Per un altre costat, la Generalitat intenta evitar complir les sentències contra LafargeHolcim, que actualment funciona sense cap permís ambiental, i li donar-li una nova autorització per cremar 90.000 tones de residus a l’any, incomplint la moratòria a la incineració

Per un altre costat, la Generalitat intenta evitar complir les sentències contra LafargeHolcim, que actualment funciona sense cap permís ambiental, i li donar-li una nova autorització per cremar 90.000 tones de residus a l’any, incomplint la moratòria a la incineració. Tot plegat ho valorem com una presa de pel ja que, per una banda, el Parlament aprova la moratòria a noves incineradores i la seva ampliació i, per l’altra, el Govern aprova les llicències ambientals que contemplen la crema de residus.

En un exercici típic de greenwashing, el Departament de Medi Ambient diu que vol actuar per frenar les afectacions a la salut pública ocasionades per la contaminació atmosfèrica, però els fets reals evidencien que la Generalitat aposta per la continuïtat d’un model obsolet que anteposa els interessos privats de les grans empreses als de la societat catalana i al dret a la salut i a un aire net.

Deixa un comentari