No és només una lluita de dones

Les violències masclistes són una vulneració dels drets humans

Manifestació contra la violència masclista a Can Cuiàs
Arxiu/ La Veu

Sovint em pregunto com hauria evolucionat la humanitat sense masclisme, sense una estructura social patriarcal dominant, on les veus i els sabers de les dones haguessin tingut el mateix valor que les dels homes. Us ho podeu imaginar?, estaríem en el mateix punt on hi som ara?

Portem milers d’anys sota aquest jou, així i tot, la lluita feminista es va iniciar a finals del segle XVIII i, abans, moltes dones van lluitar per fer valdre els seus drets. Després de tres segles de lluita hem avançat en drets, però no hem aconseguit, ni de bon tros, un món igualitari.

Queda molta feina a fer. I és aquí on hem de centrar tots els nostres esforços perquè els pilars on es fonamenta l’heteropatriarcat, incrustat en el més profund de la nostra societat, sovint invisibilitzat, requereixen una gran transformació social. Aquests canvis, per a ser efectius, han de venir recolzats pels poders públics i, en conseqüència, per la ciutadania.

‘Després d’anys de lluita encara ens discriminen, ens maltracten i ens assasinen’

Les violències masclistes, en totes les seves formes i àmbits, presents a tot el món, són clarament l’expressió d’una de les més greus vulneracions dels drets humans. Preguntem-nos doncs en què estem fallant o què no estem fent per a la seva erradicació.

Més prevenció, més educació en igualtat, més recursos per l’atenció i recuperació de les violències. Més protecció a les víctimes, més formació especialitzada, més aplicar obligatòriament la diligència deguda, evitant la revictimització i garantint els drets de les dones i dels seus fills i filles a viure una vida lliure de violència.

Perquè ningú més li pregunti a la Maria perquè no es va separar abans o perquè una dona amb caràcter com ella ho va permetre, o perquè portava una faldilla tan curta o com és que encara no l’ha denunciat.
Hem de tenir clar que la lluita contra les violències masclistes no és sols una lluita de dones, és de tothom. En aquest sentit, els homes que treballen amb els nous models de masculinitats estan duent a terme una feina imprescindible.

Ni els que neguen la violència masclista ni els que la justifiquen podran aturar-nos. A ells els hi pregunto, als que tenen mares, filles, amigues: continuareu donant l’esquema a tant patiment?
Prou violències masclistes! Perquè després d’anys de lluita encara ens discriminen, ens maltracten i ens assassinen.

Deixa un comentari