Divisió a Montcada per com gestionar els boscos en època de sequera i alt risc d’incendis

Són moltes les persones que aquests dies posen el crit al cel pels pins morts al medi natural davant l’alt risc d’incendis. Però perquè no es retiren els troncs? Tant el parc de la Serralada de Marina com el Parc Natural de Collserola tenen uns òrgans gestors que són els que marquen les polítiques ambientals a seguir, recorden els màxims responsables operatius de Protecció Civil i de l’ADF 301. Però, també, perquè els terrenys on cauen no són públics, com molta gent pensa. El 80% dels boscos del municipi estan en mans privades i pertoca als propietaris actuar-hi. Per tant, les actuacions de manteniment i prevenció només a es fa les pistes i els itineraris bàsics de la muntanya.

Com intervenir als boscos en temps de sequera és un tema que divideix les entitats que custodien la massa forestal de Montcada. D’una banda, Protecció Civil i l’entitat ecologista Acer – que vetlla per la major part del bosc del Turó– defensen un model d’actuació de mínima intervenció que respecti els ecosistemes i la riquesa de la biodiversitat autòctona per potenciar el verd. I de l’altra, l’ADF 301 que és partidària de regular-ne els usos agroforestals i actuaramb maquinària pesant per reduir l’alta combustió davant l’elevat risc d’incendis, un fet diferencialment oposat entre les associacions. També difereixen en la salut dels boscos. Mentre que l’ADF assegura que el bosc emmalalteix, Protecció Civil matisa, però, que és una part molt “puntual“.

“Un bosc que manté un sotabosc frondós, que reté l’aigua de la pluja, que manté la humitat i que transpira és més resilient a fenòmens de sequera”, defensa la biòloga d’Acer, Montse López, qui afegeix que “la captació de recursos hídrics disminueix les capes d’aigua freàtiques, i els arbres pateixen més perquè no poden obtenir la humitat a través de les arrels”. Segons López, els boscos de Montcada i Catalunya són joves, i es troben en evolució. “La recuperació de les nostres muntanyes passa per deixar créixer els pins, que aporten ombra per garantir el creixement d’alzines i roures que requereixen ombra”, defensa la biòloga qui titlla com a “error” aclarir la vegetació justificant rebaixar la càrrega de combustible en cas de foc. “Hem de passar de la por a l’acció i, sobretot, prendre consciència de ser més respectuosos a la muntanya perquè el 99,9% dels incendis són provocats per les persones”, assegura López qui demana que a qualsevol actuació forestal es tingui en compte el criteri mediambiental per mantenir “uns ecosistemes naturals que són molt complexos“,

El president de Protecció Civil a Montcada des de fa 30 anys, José Jiménez – que paral·lelament treballa com a guarda forestal al parc Serralada de Marina– opina igual que la biòloga d’Acer. “En ocasions es fan treballs al bosc que malmeten els hàbitats de moltes espècies naturals i això fa ressentir els boscos”, critica. Jiménez explica que recentment s’han fet treballs de prevenció contra focs a les pistes d’accés als parcs i els itineraris senyalitzats. “Sovint ens trobem que la gent no respecta les ordenances del parc i passeja per punts que no són vies de pas, i fa que els riscos, en cas d’una imprudència, siguin molt més alts”, per això el màxim dirigent de Protecció Civil recomana caminar per zones senyalitzades i defensa que la prevenció i la prudència de tothom és la que, realment salva el medi natural. L’entitat, que reuneix més de 20 voluntaris, manté una vigilància forestal del municipi des de zones altes per detectar qualsevol columna de foc i així activar l’emergència de forma ràpida.

El cap operatiu de l’ADF, Oriol Serratusell, no comparteix la visió de Montse López i José Jiménez. “Si volem preservar els ecosistemes hem d’intervenir generant un mosaïc agroforestal perquè el nostre verd no sigui negre i acabi tot en cendra”, opina. L’alta propagació dels incendis en èpoques de sequera com l’actual és l’argument de Serratusell per justificar la necessitat d’actuar-hi de forma urgent: “La velocitat d’un foc ha crescut d’1,3 km/h a més del 13%, i així és impossible apagar els grans focs”. El cap de l’ADF veu necessari el control de la massa forestal: “Si podem evitar que es cremin 10.000Ha, i reduir-ho a 1.000, sha de fer”. Per això l’ADF ha apostat en els darrers anys per l’adquisició de nova maquinària forestal per desbrossar i actuar en superfícies grans, “aquesta és l’única forma efectiva de prevenir grans incendis”, defensa. Serratusell creu que encara queda molta campanya per endavant i alerta que va ser a l’octubre i al novembre de l’any passat quan es van produir els grans incendis.

Més consciència ciutadana

La regidora de Medi Natural, Dori Alcalá (PSC), reconeix es tracta d’un panorama complex, perquè no sempre és fàcil compatibilitzar la defensa de la biodiversitat i la seguretat de les persones . “L’Ajuntament sempre té l’opció de requerir al propietari particular del bosc que mantingui neta la seva propietat”, afegeix tot i que “no podem abaixar la guàrdia, cal més consiciència ciutadana i, per tant, complir les normatives dels parcs“, adverteix.

Árboles muertos