Malvivint a la favela

A tocar de l’àrea de servei de la C-33, hi ha una cinquantena de construccions molt precàries. Algunes serveixen per guardar eines de l’hort, d’altres són freqüentades els caps de setmana, i n’hi ha que s’han convertit en un lloc per viure, entre fustes i ferralla com a parets.

Petició d’ajuda

La precarietat ha posat a prova a José López, de 72 anys, un encofrador de professió ja jubilat. “Fa 10 anys em vaig separar de la dona i vaig perdre el pis i els diners”, renega. Sobreviu en un hort que va comprar fa més de 20 anys, molt a prop de l’R2 i la central de Condis al Pla d’en Coll, amb la remor de fons dels trens i el soroll de les obres de construcció de la tercera via destinada a mercaderies.

Dins d’un dels habitacles on José viu hi ha un fogó, una llar de foc, alguns pots de menjar i molta foscor. No té calefacció ni aigua calenta, però el fet de no tenir aquests serveis bàsics no és el que més l’incomoda. “Ja m’hi he acostumat”, diu. La seva principal preocupació és la proximitat i l’avenç de les excavadores que treballen en la línia ferroviària.

“Visc amb l’amenaça constant d’Adif, que em vol obligar a deixar la barraca”, denuncia tot dient que no vol caritat, sinó una sortida habitacional: “Sé que no puc estar més temps aquí, però no marxaré fins que no m’ofereixen una alternativa”.

Ambdós demanen un lloguer social que puguin pagar per poder marxar

Primers ocupants

El barraquisme al Pla del Besòs no és nou. Els pares de Julia van ser els primers que es van instal·lar fa més de 45 anys en una zona propera a l’àrea de servei, entre l’autopista i el riu. “Abans no hi vivia ningú però, mica en mica, la zona es va anar ocupant d’horts”, explica.

Ella va arribar amb la seva família amb només quatre anys i no coneix cap altra llar. Aquí és on va continuar amb la seva parella i on han crescut els seus tres fills. La família s’han anat ampliant amb l’arribada de les seves dues joves i els nets. “Quan van fer les obres de l’Alta Velocitat ja ens vam dir que havíam de marxar, però com estem empadronats aquí i els infants hi estan escolaritzats, ens vam poder quedar”, recorda.

La seva barraca és d’obra, té plaques solars per generar electricitat i s’abasteix de l’aigua del pou. Sense feina i només amb el sou de la renta mínima garantida, la família emplaça a l’Ajuntament a facilitar-los habitatges socials assequibles. “Que vinguin els polítics a viure aquí i sabran com de dur és això”, conclou.