Noves oportunitats per al municipi vinculades al Pla director urbanístic metropolità

El PDUM protegeix el Pla de Reixac com a mosaic agroforestal, transforma l’N-150 en una avinguda metropolitana i defineix l’espai que actualment ocupa la cimentera com una de les 15 noves centralitats de la regió

Vista del Pla de Reixac des de Mas Duran
Javier Mateo

El Pla General Metropolità (PGM) del 1976 té els dies comptats. Amb l’aprovació inicial del Pla director urbanístic metropolità (PDUM), el passat mes de març, es fixen les bases del nou planejament de l’àrea metropolitana de Barcelona a mig i llarg termini. L’instrument urbanístic que ordenarà, planificarà i estructurarà la metròpolis per a les propers dècades compta amb un ampli consens polític i aposta per regenerar, renaturalitzar i cohesionar el territori. Un del impulsors del Pla ha estat el president de l’Àrea Territorial del consistori montcadenc, Jordi Sánchez (ERC), des del seu càrrec com a vicepresident de Polítiques de Desenvolupament Urbanístic de l’AMB.

Jordi Sánchez és president de l’Àrea Territorial del consistori i vicepresident de Polítiques de Desenvolupament Urbanístic de l’AMB Berta Barcons

Com afecta Montcada i Reixac?

En el cas concret de Montcada i Reixac, el PDUM incideix en tres àmbits: protegir el Pla de Reixac com a mosaic agroforestal, transformar l’N-150 en una avinguda metropolitana i definir l’espai que actualment ocupa la cimentera com una de les 15 noves centralitats de la regió. Conservar el Pla de Reixac –territori agrícola de secà situat entre els municipis de Montcada i Reixac, Santa Perpètua de la Mogoda, Ripollet– com a connector ecològic dona resposta a una de les reivindicacions municipals dels últims anys. “El PDUM elimina la qualificació actual de l’espai com a sòl urbanitzable no delimitat, impedint que s’hi pugui edificar o construir equipaments”, ha explicat Sánchez. El Pla, però, no ha pogut intervenir a la part del sector que toca a Mas Duran i que està afectada per l’Àrea Residencial Estratègica aprovada per la Generalitat al 2008 amb la previsió de fer-hi més de 2.000 habitatges. “Des de l’Ajuntament, seguirem treballant perquè l’ARE s’anul·li i perquè només Can Pomada es mantingui com a sòl urbà”, ha afegit Sánchez.

Metròpoli en xarxa

La filosofia del PDUM passa per fer una metròpoli en xarxa i descentralitzada, de manera que els municipis de la perifèria –com és el cas de Montcada– deixin de ser considerats el pati del darrera de Barcelona i també puguin acollir àrees estratègiques dotades de llocs d’activitat i de residència, equilibrant les oportunitats pel que fa a dotacions i xarxes de mobilitat sostenible.

La filosofia del PDUM passa per fer una metròpoli en xarxa i descentralitzada, de manera que els municipis de la perifèria deixin de ser considerats el pati del darrera de Barcelona

Vista d’ocell d’una de les 15 àrees de nova centralitat que defineix el PDUM a la regió metropolitana, part de la qual actualment ocupa la cimentera Holcim
RM Drones

Del total de 15 àrees proposades, 7 estan ordenades urbanísticament i 8, pendents de desenvolupar. Una d’aquestes últimes és la que actualment ocupen Holcim i l’entorn de l’estació de Can Sant Joan, coneguda com Montcada Bifurcació. “La qualificació que té aquest espai és industrial i el PDUM preveu que sigui residencial, de manera que quan el Pla es desenvolupi, la cimentera no podrà renovar la llicència per continuar amb la seva activitat”, ha assenyalat l’edil. Aconseguir el tancament de la planta –ubicada al peu del Turó des del 1917 i a menys de 200 metres del nucli urbà– és un dels objectius de l’actual govern –ECP i ERC.

L’espai que ocupa Holcim és industrial i el PDUM preveu que sigui residencial, de manera que quan el Pla es desenvolupi, la cimentera no podrà renovar la llicència per continuar amb la seva activitat”

Jordi Sánchez, president de l’Àrea Territorial

Quant a l’N-150, el PDUM recull que la carretera que uneix el municipi amb Cerdanyola i Ripollet passi a ser una avinguda metropolitana i disposi en tot el seu recorregut de voreres i xarxa ciclable segregada. El disseny de l’espai ja va ser definit en el marc del projecte europeu Riconnect fruit d’un procés participatiu.

Deixa un comentari