‘Ser trans no vol dir néixer en un cos equivocat’

L’acte va servir per visibilitzar el col·lectiu trans i la pressió que exerceix la normativitat de gènere

D'esquerra a dreta Jordi Reviriego, Eiden Marín i Ana Valenzuela
Dani Font

Ahir 3 de novembre la Regidoria d’Igualtat, Feminismes i LGBTI va organitzar una taula rodona amb el títol ‘Infància, joventut i famílies trans’, dins del marc del programa Octubre Trans. La trobada va tenir lloc a la Casa de la Vila i va comptar amb la participació de la portaveu nacional i catalana de l’entitat Chrysallis, Ana Valenzuela i dos membres de la Unitat d’Atenció a les persones trans (Trànsit), el metge Jordi Reviriego i Eiden Marín Rodríguez, filòsof, activista i treballador d’aquesta unitat on fa l’acompanyament a les persones trans. La taula va estar dinamitzada per la tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament, Ester Conesa, en un acte en el qual també va ser present la regidora d’Igualtat Jessica Segovia (ECP).

‘la pressió social empenta a les persones trans a modificar la seva aparença perquè encaixi dins la norma’, Ana Valenzuela

Un dels aspectes que van voler deixar clar des del principi les tres persones que van participar en la taula, és que la realitat trans és molt diversa. “Som persones amb trajectòries diferents tot i tenir experiències comunes com el fet que no ens identifiquem amb el gènere assignat en néixer” explicava Marín. Ara bé, un cop una persona arriba a la conclusió que la identitat que li han donat no correspon amb la que ella sent, inicia un procés de trànsit que pot acabar o no, amb la modificació del seu cos i no d’una forma estandarditzada. “Ser trans no vol dir néixer en un cos equivocat. Aquest discurs fa molt de mal” critica Marín. Valenzuela afegeix que “no hi cossos equivocats sinó diversos i és la pressió social la que empenta a les persones trans a modificar la seva aparença perquè encaixi dins la norma”. Marin va lamentar que els cossos trans “són invisibles i a més es presenten com a no desitjables. Això afecta molt a la nostra autoestima i ens empenta a modificar-lo”.

L’acte va tenir lloc a la Casa de la Vila i va assistir l’edil d’Igualtat Jessica Segovia
Dani Font

Crítica a la normativitat

Reviriego va dedicar bona part de la seva intervenció a visibilitzar i criticar moltes de les normes socials amb les quals hem de conviure, no només les referides al gènere. “El que se surt de la norma és no normatiu, no anormal” i va posar com a exemples el color de la pell o el fet que en alguns països occidentals com Suïssa no es va reconèixer el sufragi femení fins als anys setanta del segle XX. “El focus l’hem de posar en la normativitat que ens fa ser una societat que no accepta l’altredat”.

‘El focus l’hem de posar en la normativitat que ens fa ser una societat que no accepta l’altredat’ Jordi Reviriego

El metge va indicar que els tests als quals se sotmet a les persones trans perquè se’ls hi reconegui la identitat que demanen són molt normatius. “Si passéssim aquest test a la majoria de la població, ningú encaixaria al 100% amb les característiques de gènere que s’atribueixen a homes i a dones”. La solució que han trobat les persones trans per superar-lo, explica Reviriego, és “reproduir el discurs que esperen que diguis, reproduint els estereotips”.

Una tasca d’acompanyament

La unitat de Trànsit s’ocupa de l’acompanyament i atenció a les persones trans des d’una perspectiva biopsicosocial, que en cas que la persona ho sol·liciti inclou atenció mèdica, quirúrgica, psicològica i social específica. És un servei que només s’ofereix a Catalunya dins del sistema de salut pública. “És un model d’acompanyament no una tutela com succeeix a la majoria de llocs” afirma Marín. En aquest acompanyament és fonamental la col·laboració amb altres entitats com Chrysalis, que dona suport a famílies amb menors trans que no saben com afrontar la situació. Valenzuela va destacar la col·laboració que tenen amb Trànsit en tot moment i va subratllar que sense aquesta unitat les persones trans haurien d’acudir a les Unitats de Trastorn de la Identitat de Gènere, on “la seva vida és patologitzada”. Reviriego va advertir que “qui em preocupen són les persones que no coneixen la nostra unitat ni Chrysalis i afronten aquesta realitat soles”.

Deixa un comentari