Famílies i professionals de l’educació reclamen més recursos per atendre la diversitat a l’aula

La Casa de la Vila va acollir dissabte una formació i una taula rodona en el marc de les jornades per la diversitat educativa

La presidenta de Suma't, Cristina del Valle, va presentar els ponents del debat
Sílvia Alquézar

Traspassar els recursos de les escoles especials a les ordinàries; formar el professorat per disposar de més eines de comunicació per atendre l’alumnat amb necessitats especials; reduir les ràtios per fer una atenció individualitzada; dotar econòmicament la llei d’educació inclusiva; oferir una atenció psicològica en el sistema públic en totes les etapes de la vida i posar fi a la precarietat laboral de les persones vetlladores. Aquestes van ser algunes de les reivindicacions que es van debatre a la taula rodona que va organitzar l’Ajuntament i Suma’t MiR dissabte passat a la Casa de Vila en el marc de les II Jornades de la Diversitat Educativa.

Professionals, famílies i joves del municipi van parlar sobre la realitat de la inclusió a les aules, quedant palès que encara s’està lluny d’una educació on tothom disposi de les mateixes oportunitats per aprendre. Imma Castro, mestre d’educació infantil de l’Escola Elvira Cuyàs, va comentar la seva experiència al llarg de 20 anys com a docent, recordant que al principi no hi havia cap recurs, ja que l’alumnat NESE no venia a l’ordinària. “De mica en mica, s’hi va anar incorporant i, des de fa uns anys, disposem de les SIEI (Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva), tot i que no tenim prou recursos per atendre els casos més complexos”, va explicar. Per la seva banda, Carolina Jezequiel, mestre d’educació primària de l’escola Mitja Costa, va intervenir en representació d’una escola pública sense aquest recurs. “Fem el que podem, tenim un vetllador per a tot el centre, que només té cura dels casos greus disruptius a l’aula”, va subratllar, tot afegint que sobretot intenten treballar les emocions.

Bona acollida de públic al debat i la formació
Sílvia Alquézar

Durant el debat també es va exposar la situació de l’etapa bressol. Virginia López, directora de l’EBM Font Freda, va explicar l’evolució de la inclusió en el seu àmbit. “Quan vaig començar, a l’any 2000, no hi havia ni pla específic ni cap mena de suport”, va dir. Ja al 2008, quan el centre va passar a ser municipal, es va dissenyar el primer pla d’atenció a la diversitat que incloïa l’assessorament i seguiment de DAPSI, un dia a la setmana. “Primer, el suport només es feia a professionals dins de l’aula i, posteriorment, ja es va aconseguir assessorament per a les famílies, un altre pas important”, reconeix López, tot i que opina que els recursos actuals són insuficients.

El paper de les persones vetlladores va ser un altre dels temes tractats. “Al nostre centre, estic sol per a una quinzena d’alumnes”, va expressar Daniel Parra, vetllador i monitor de migdia de l’escola FEDAC, qui també va denunciar la precarietat laboral del seu col·lectiu. “Tenim contractes fix-discontinus, el que vol dir que de juny a setembre anem a l’atur”, va comentar.

En nom de les persones amb diversitat funcional va parlar Juan Pablo Jiménez, qui va fer una repassada de la seva trajectòria a l’escola i a diverses entitats del municipi. Va ser el primer infant a fer educació compartida a Montcada i ha participat en nombroses activitats com el teatre, l’esport i el lleure. “La meva educació m’ha permès superar reptes i estar preparat per al futur”, argumenta el jove, que ara treballa de conserge a la Casa de la Vila. Per la seva banda, Cristina Cano va comentar la realitat de les famílies amb infants amb necessitats especials. “L’educació inclusiva no existeix a les escoles perquè falten recursos”, va lamentar.

Formació

La jornada va començar amb una formació per a famílies i professionals a càrrec de la psicòloga Gabriela Rangel, qui va compartir recursos i eines per afavorir espais que fomentin converses emocionals amb persones que es beneficien de la comunicació augmentativa i alternativa.

Deixa un comentari