Nous catalans: Giselle Duque, Crismy Ramírez, Vanessa Morales i Carmen Rosa Marín

Us presentem testimonis de nous catalans que han arribat a Montcada i Reixac

Soc la Giselle Duque. Soc de Colòmbia, però vaig viure a Itàlia més de 15 anys. La meva família viu encara a Itàlia.

Fa dos anys i 8 mesos que vaig arribar a Catalunya. Parlo castellà, italià, anglès i estic aprenent català. M’agraden molt les llengües.

Una expressió colombiana que m’agrada molt és despacio que voy de afán. Es fa servir per indicar que, quan tenim pressa, és millor fer les coses a poc a poc i fer-les bé que no pas fer-les ràpidament, perquè és més fàcil que ens equivoquem i que perdem temps.

En català, la paraula deu m’ha cridat sempre molt l’atenció pels diferents significats que té: el número deu, ell encara em deu diners, el nostre déu i la salutació adeu, formada amb aquesta mateixa paraula. També m’agrada molt l’expressió a poc a poc i bona lletra, que seria l’equivalent a despacio que voy de afán.

Em dic Crismy Ramírez Barón i soc de Veneçuela, de la zona dels Andes. Vaig arribar a Catalunya fa 12 anys i en fa dos que visc a Montcada. Parlo castellà, la meva llengua materna, i també català.

Als habitants de la zona dels Andes veneçolans ens diuen “gochos”. Tenim una manera molt particular de parlar i jo estic molt orgullosa de ser “gocha”.

A Veneçuela tenim moltes paraules i expressions típiques. Una expressió típica és “dele, que son pasteles”, que vol dir que t’espavilis. Diem “bululú” per expressar que hi ha molta gent en un lloc: “¡Uy, qué bululú!”. També diem “pichirre” per referir-nos a una persona molt garrepa.

En català hi ha moltes paraules i expressions que m’agraden. La paraula “llucet”, per exemple. Aquests peixets m’agraden molt i recordo que quan feia poc temps que vivia aquí, quan en volia comprar al mercat, no sabia com demanar-los. També m’agrada molt la paraula “gresca”, sempre que puc m’hi apunto, m’encanta la gresca!

Em dic Vanessa Morales Conttin i soc de Veneçuela. Fa vuit mesos i mig que visc a Catalunya.
Parlo només castellà i una mica català.

Per a un veneçolà “echarle pichón” vol dir esforçar-se per aconseguir algun objectiu i “¿Vas a seguir, Abigaíl?” és una expressió que fem servir quan algú és molest o cansa perquè repeteix molt el mateix.

En català m’agrada molt com es diuen els objectes de classe. Per exemple, “prestatge” és molt diferent a com ho diem en castellà i m’agrada com sona. També m’agrada la paraula “banc” perquè té més significats dels que ens pensem.

Em dic Carmen Rosa Marin Yactayo i soc de Lima (Perú). Fa tres mesos que visc a Catalunya.
Parlo castellà i una mica de català.

Hi ha diverses paraules i expressions que m’agraden del castellà del Perú. “Causita” es fa servir per saludar els amics, “chacotear” vol dir fer bromes en grup i “¿Cómo está tu flaca?” significa “com està la teva enamorada?”. També m’agrada l’expressió “habla barrio”, que serveix per saludar els veïns.

En català m’agrada la paraula “maca” per com sona i pel seu significat.

Deixa un comentari