El soterrament, una il·lusió col·lectiva

Esteve Recasens, vinculat a la PTJST, reflexiona sobre l’inici imminent de les obres

Una de les mobilitzacions que va promoure la PTJST
Arxiu/Santi Romero

No vull fer història, ja l’escriuran. Tan sols un petit record. Han passat molts anys des d’aquell 1989 en què s’iniciaven els primers contactes amb la Generalitat. El 2006 es plantejava el soterrament parcial i va néixer la plataforma d’exregidors i després la de Tracte Just Soterrament Total. Vàrem fer dues mogudes sonades. Contactes continus amb consellers, partits, govern municipal, etc. En Jaume Relat encapçalant el tema, junt amb una colla d’il·lusionats i no il·lusionats quan vàrem rebre la carta de Víctor Morlán –l’aleshores secretari d’Infraestructures del Govern central– que deia que el soterrament de la R-2 començaria “después de la TGV”. Aquest “después” ha tingut història amb un nou projecte que ara comença.

Quan he llegit el diari, la notícia m’ha semblat inversemblant. És possible que comencin les obres del soterrament? I, automàticament, els records de tants anys de moguda, de tants companys que ens han deixat pel camí, els noms dels quals algun dia es recordaran com a testimoni de la voluntat d’un poble, d’una vila, de reivindicar una causa justa i, encara més, per la confiança que, si hi ha una majoria de veïns que empeny, s’aconsegueixen coses.

Veurem, espero, el començament de les obres i possiblement molts de nosaltres no veurem el final, però em quedo amb el record d’una feina feta i d’haver tingut el privilegi de participar amb la il·lusió col·lectiva de tots aquells que hem somniat amb una Montcada i Reixac millor.

Gràcies a tots els il·lusionats i, en especial, als de la Plataforma.

Deixa un comentari