Calen solucions globals i definitives per erradicar la gravetat del barraquisme

La favela del Besòs és només la punta de l’iceberg d’una greu problemàtica social

Un dels carrers que hi ha a l'assentament del Pla del Besòs, entre el riu i la carretera de la Roca
Arxiu/La Veu

El barraquisme a Montcada i Reixac existeix, és un problema que durant molts anys s’ha intentat negar i amagar per part de les diferents administracions. Els primers a fer públic aquest problema van ser la Plataforma en Defensa de l’Habitatge i les persones i col·lectius en defensa del medi ambient de Montcada i Reixac, tot i trobar-nos amb el fet que les diferents administracions negaven o minimitzaven un problema que com que no s’encara de manera eficient, lamentablement, acaba sortint a la llum amb fets dramàtics com la mort de persones. I això només és la punta de l’iceberg de les diferents problemàtiques socials de les persones que malviuen en aquests espais.

La degradació dels espais naturals genera abocaments, contaminació d’aqüífers i greus afectacions als corredors biològics

L’espai de barraques més gran és la favela del Pla del Besòs, tot i que n’hi ha més, siguin aïllades o petits nuclis que, si no es fa res per trobar solucions, creixeran per l’efecte crida i la greu dificultat d’accés a l’habitatge. Aquesta degradació dels espais naturals genera una acumulació d´abocaments, contaminació d’aqüífers, greus afectacions als corredors biològics, etc. Malgrat la complexitat i magnitud del problema, encara som a temps de trobar solucions. Cal determinació i constància per protegir les persones vulnerables i per salvaguardar aquests espais naturals tan necessaris.

Solució definitiva

I la solució no ha de ser un desplaçament del problema cap a altres indrets, cal trobar solucions definitives i globals per a l’erradicació d’un problema tan greu. Posem com a exemple l’actuació al Turó de Montcada als anys 2014-17, en què es van enderrocar les barraques i es van deixar les deixalles sense recollir. A la part més propera a Weber –on es van fer enderrocs– s’aixequen, de nou, barraques. Això ratifica que actuar al territori sense plans, només per netejar i “esborrar problemes”, si no es fa un control d’activitats, és tornar a l’inici del problema.

Antonio Álvarez és membre de l’associació la Màquia de Montcada i Reixac i activista mediambiental. L’escrit publicat és en nom del col·lectiu

Deixa un comentari